No hi ha res més indigne que atalaiar l’objectiu, llançar la pedra, ben forta no fos cas que es desviés, i quan ja s’ha encastat contra el pobre paio que hi ha al davant, posar-se a dissimular i si s’escau fent-ho tot xiulant. Què? Bonic, oi? Doncs tots aquests cops de roc estan caient, i de quina manera, al damunt dels caps del barcelonisme, tan sols, perquè la temporada passada el club dels extramurs es va desviar del guió preestablert que tenen a les redaccions mesetàries i va gosar manllevar-li una pila de copes a l’actor principal. On s’és vist!

Sí amics sí, a les espanyes encara no han paït que el Barça continuï sent l’equip de moda en aquests moments. Això que sense vedettes sigui capaç d’omplir els estadis no fa cap gràcia a aquell seguit d’ens que, sense anar més lluny, un any després d’haver-los fet pam i pipa tot encastant-los sis copes per damunt, encara estan qüestionant que l’equip de Guardiola hagués arribat a la final de la Champions i per això juren i perjuren que ni aquesta ni la Supercopa d’Europa ni el Mundial de Clubs no tenen ni han de tenir, validesa. Fantàstic! Un deu per a tota aquesta colla d’espavilats.

Però compte, que al capdavall tot això no són més que foteses. Perquè el que val de debò és que aquests ens han acabat validant que a Can Barça tot ens ho regalen i que gràcies al vot de Laporta a Villar perquè aquest continués presidint la Federació Espanyola de Futbol, s'hi han inventat la paraula maleïda que ja comença a planar per als estadis de Primera Divisió. Sí, sí, ja tenim crit de guerra! Si nosaltres vam disfrutar amb les proclames antiarbitrals del malaguanyat Guruceta a partir de l’any 1970 i vam exultar-nos amb l’’así, así, así gana el madrí’, de començament dels vuitanta, ara haurem d’aguantar Villarato fins a la sopa i el que durarà, mal si anem líders com si no hi anem. La qüestió és que els hem de deixar el camí lliure perquè els caigui la desena al gran coliseu de la capital.

Ja va dir Goebbels que una mentida repetida mil vegades es converteix en realitat. N’hi ha prou en proclamar als quatre vents un rumor perquè deixi l’antesala i es converteixi clarament en notícia. Si es vol, es farà. I més en el món del futbol on, com a la guerra i al llit, tot s’hi val.