Aquest divendres es va celebrar el Dia mundial contra el càncer de mama, una efemèride que pretén conscienciar totes les dones perquè passin proves rutinàries d’una malaltia on està constatat que el percentatge de curació cada vegada és més alt, sobretot si s’aconsegueix agafar a temps. I aprofitant això, als Estats Units ja fa quatre anys que han aconseguit signar un acord que ha estat crucial en aquest sentit. La Societat Americana contra el Càncer i la Lliga professional de futbol americà (NFL) han establert uns lligams que donen fe que la grandesa i la misèria han d’anar agafats de la mà.

Des de l’any 2009, cada mes d’octubre, tots els equips, jugadors, estadis, àrbitres i entrenadors de la lliga americana de futbol americà es vesteixen amb tints roses per anar tots a una contra aquesta malaltia. El resultat ha estat espectacular, no solament a través de la recaptació econòmica que s’ha aconseguit, i que ha estat impressionant, sinó amb el percentatge altíssim de dones majors de quaranta anys que gràcies a aquesta col·laboració s’han preocupat per anar al metge i no haver de deixar la seva sort en mans de la providència.

El més important és que en aquesta lliga –la que mou més diners del planeta–, tots els efectius hi han pres part. A l’NFL el mes d’octubre és el mes del rosa i per tant no és gens estrany veure jugadors de 150 quilos lluint aquest color a les samarretes, les gorres, els cascs, els guants o les botes de manera altruista i sense que hi posin cap objectivitat. Ja sé que això teòricament no hauria de suposar cap mèrit. Si ho mana la lliga, només cal obeir. El que passa tothom ha acceptat el repte sigui quin sigui el seu rol i quin hagi estat el resultat del partit. I tots sabem que en un esport altament competitiu, molts jugadors no estan per punyetes i no volen fer cap cosa que no s’adigui al contracte. No cal anar gaire lluny per comprovar-ho.