Si hi ha un moment desgraciat per a tots els futboleros, sens dubte és el mes de juliol. No hi ha una època més desesperant en tot l’any. Ni el Nadal, ni les incongruents aturades que la FIFA imposa per poder continuar munyint, ni tan sols el final de la lliga que deixa tothom sense esma perquè no s’hi veu el final. Ni això. El pitjor en diferència és aquest cony de juliol.

Ja ho sé que és època de vacances; que encara es fa fosc molt tard, que a les terrasses s’hi està molt bé... Però si us plau, que deixin de tocar-me els pebrots amb tot el reguitzell de fitxatges que mai no arriben i que em fan perdre l’oremus. O això, o fem un període de letargia que ens transporti directament al començament de la temporada.

Als Estats Units tenen clar que tenir la gent sense fotre res no és bo. Per això les grans lligues les juguen per estacions. Ara l’estiu és època de beisbol i des del març, quan fa només un mes que s'ha acabat el futbol americà, fins l’octubre s’estan disputant els famosos 162 partits de les lligues majors que dóna el nom a la meva secció. Impossible d’importar? Jo no ho tindria tan clar. Canviar els hàbits de la gent no és fàcil però si el Tour té prou audiència, no estaria malament transportar algun dels esports d’equip que a l’hivern costa tant d’arrelar i posar-lo a l’estiu. Al menys, no tindria la competència del futbol i ens tindrien una mica distrets. Ah! i a sobre, després d'haver fitxat el Cesc cinquanta vegades, al final ni vindrà.