Confesso que sóc d’aquells que m’il·lusiono de seguida, que en el moment en què veig que posseeixo una cosa, per petita que siga, li’n trobo totes les virtuts. I què voleu que us digui, a mi aquest Barça em torna a donar molt bones vibracions.

La temporada passada la providència ens va fer tocar de peus a terra en uns moments en què érem tan amunt que el millor que ens podia passar és que la patacada fos el més suau possible. I sí, així va ser. Vam trencar, però ordenadament, sense estripar res.

La veritat és que com més recordo el que ens va succeir ara fa un parell de mesos més m ’adono que res ja no és com abans. Als anys vuitanta –xifra mítica per als culers que aleshores ja teníem ús de raó blaugrana–, celebràvem una trista Copa del Rei, a bombo i plateret amb rua inclosa fins a arribar a la plaça Sant Jaume, perquè ens pensàvem que aquell era el nostre destí. Ja sabíem que arribar a la final de la Copa d’Europa era una fal·làcia i que si, per art de màgia ,ens hi plantàvem sempre s’hi aventurava una desgràcia. El nostres objectius eren les Copes domèstiques i les conseqüents Recopes. Anar més amunt només era per als de la capital.

Per això, quan ara fa una dècada es va trencar el malefici i vam començar a guanyar a tort i a dret i a fer-nos els amos de l’Univers, vaig veure clar que l’èxit sí que era fet per a nosaltres. Va ser aleshores quan tot va canviar. Quan un fracàs monumental ja no era un ridícul absolut sinó que significava haver-se quedat a una sola polzada de la glòria. Fa més mal, ja ho sé, però al capdavall a tan sols una polzada.

Certament, si la temporada passada, amb tots els desastres que ens van caure al damunt, vam acabar segons de tot; sucumbint sí, però fins l’últim sospir, l’actual tornarà a ser nostre. Ja sé que és molt profitós veure-ho tot de color negre i pensar que si ens arriba la glòria encara serà més saborosa. Però jo, després del que he vist i patit en més quaranta anys de vida culer practicant, asseguro que aquest és un Barça que torna a il·lusionar. Si no us ho creieu, espolseu les hemeroteques.