Senyores i senyors, el show és a punt de començar. D’aquí a unes quaranta-vuit hores hàbils s’inicia el tram final del que ja es pot dir, és l’espectacle millor del món. Sí, sí, del món. I mira que ho anuncia un paio que considera la Super Bowl com un dels paradigmes del divertiment planetari. Però què volen que els digui. Ara per ara, l’última part de la Champions no té cap mena de comparació amb res més. És cert, el futbol americà té un seguit de connotacions que ajuden a què els partits (teòricament) avorrits es reemplacin amb elements que s’allunyen de l’esport esport. En això, aquesta gent ens guanyen i per golejada. Però el futbol, el de la Champions, el que es disputa a partir de la segona part dels quarts de final, aquest no té parangó. No hi ha pel·lícula, ni musical, ni cap altre esport que pugui fidelitzar tan bé com passa amb la Lliga de Campions a partir de la tornada dels quarts de final.

I per què?, es pot preguntar molta gent. Què fa que aquest esport, que pràcticament no ha modificat ni una desena part de les regles des degairebé una centúria, continuï movent els ciments de l’espectacle de pràcticament tot el món? Tan important és que per si sol és capaç de mobilitzar les empreses més importants del moment i destinar-hi una pila de calers per tan sols un programa que no dura ni dues hores. Perquè no ens enganyem, la famosa Super Bowl mou més diners que la Champions, però es limita a quatre hores del primer diumenge de febrer. A la resta de partits hi aboca si fa o no fa el mateix nombre de bitllets que els partits de la lligueta de la Champions.

De manera que, senyores i senyors, estiguin atents a la pantalla, vagin al camp o escoltin els partits per la ràdio: El Barça-Arsenal d’aquest dimarts o l’Inter-CSKA; o el partit dels francesos o el Manchester-Bayer del dimecres. Qualsevol d’aquests quatre enfrontaments robarà el cor a una animalada de gent i no solament de l’Europa occidental. Perquè aquesta és l’autèntica mare dels ous. Aquest darrer tram de la Champions encandila qualsevol persona del planeta, a qui li agrada el futbol o, fins qui no li agrada i tot. I espera’t que, quan arribem a les semifinals, multiplicarem el fenomen per dos. Només haureu de mirar els índexs d’audiències.

PD: Avui, diumenge, comença la lliga professional de beisbol. El que dóna nom a la meva secció, els famosos 162 partits de què consta la competició esportiva genuïnament americana (i centreamericana) que no s’atura gairebé mai en els prop de sis mesos que dura la competició. A diferència del futbol americà, on l’espectacle prima per damunt de tot, el beisbol manté l’essència de l’esport. Si fa o no fa, com el nostre futbol.

I, per cert, continuo apostant pels Boston Red Sox, que aquest any ens emportarem les Sèries Mundials, que ja ens toca. Yankees, aparteu-vos que aquest any sí que us la fotrem. No serà com l'any passat, ja ho veureu!