Doncs ja hi som. Tornen uns dels play-off més matiners del panorama esportiu estatal. Aquest cap de setmana ha finalitzat la fase regular de la maxim categoria d’hoquei patins, i com que des de fa una pila d’anys, el campionat s’ha de resoldre amb una final, toca decidir-ho tot a caixa o faixa. Des d’ara i amb tres eliminatòries per davant anirem presenciant el que diuen que ha de ser el millor apèndix per cloure una temporada. Però més amunt de veure quines les possibilitats igualadines en aquesta OK Lliga, el debat se centra en saber si aquesta fase final és la més adequada per acabar un campionat de lliga o si, per contra, el campió s’huaria de decidir amb l’equip que ha fet més punts en una lliga de tots contra tots.

Per si mateix ja es veu que aquest és un invent americà. En un país on no es conceben els empats, ni tan sols en els partits de lliga regular, els campionats s’han d’acabar amb un final estel·lar. És clar que alguna cosa deu tenir aquesta manera de decidir un torneig que arreu del món es copia. A l’estat mateix ningú no se n’ha volgut estar. El bàsquet, per exemple, va ser el primer en aplicar aquesta mesura made in USA quan l’any 1983, amb l’entrada de l’ACB i amb una evident falta d’experiència, es van decidir per engegar unes sèries al millor de tres partits on l’equip guayador jugava el primer enfrontament a fora -per estalviar-se calers en viatges-, i que va generar que alguns envits acabessin força malament. És clar que per surrealisme, els primer anys de l’hoquei patins, a finals dels vuitanta, quan en sèries també del millor de tres, els empats també comptaven, en una manera molt singular de decidir qui es classificava.

El futbol de Primera i Segona Divisió, també hi va caure quan a la temporada 86-87 van inventar-se una espècie de postemporada, tan mal feta –en un campionat de divuit equips i amb els punts acumulats de la lliga regular, jugaven els sis primers per saber qui era campió, els sis últims per no baixar i els del mig per no estar-se aturats- que va generar tanta controvèrsia que van fer avorrir els play-off al futbol per sempre més. Sense pensar amb l’handbol, precisament la competició en què millor s'hi escauria i que després d’un treu i posa constant, al final se’l van acabar polint i es disputa un tram final, moltes vegades, d'allò més avorrit.

Ara, però, ens cal estar pendents a aquests play-off de l'hoquei patins. Com que la cursa comença des de zero, ens cal creuar els dits i veure si el Proinosa Igualada és capaç de ser més regular ara que el que ho ha estat a la primera fase. Com que aquí no s'hi val a badar, un parell d'ensopegades t'envien de vacances. Però de la mateixa manera, el que s'ha fet malament a la tardor i a l'hivern, es pot subsanar a la primavera.