Ara fa tot just un any que el president Laporta va decidir-se per fer una d’aquelles apostes tan difícils com la d’escollir un home de la casa, català, amb criteri, cultura i un referent mundial del futbol de fa dues dècades. Vaja, que va haver de fer el pas de canviar un holandès que ens va donar tardes i nits de glòria però que havia sortit desquiciat per culpa d’una colla de mercenaris que es van dedicar a passar-se una pila d’hores en un gimnàs de dubtosa reputació en comptes de fer la feina que tan bé sabien i que se’ls havia fos com una rajola de mantega al damunt d’un fogó, per un exfutbolista recent de Santpedor.

I dic difícil perquè el que havia de ser una aposta de sentit comú, a can Barça sempre es converteix en un camí absolutament ple d’obstacles que costen massa de superar. El nom de Guardiola, que juntament amb Iniesta ara es pretén beatificar, va sembrar un munt de dubtes i sobretot de menyspreu per a una persona que, no sé per quins set sous, va arribar a la banqueta del Barça com un xicot sense experiència ni talent ni –i això és el que més es va qüestionar- pebrots per controlar aquesta colla d’esportistes que s’havien comportat més com a nens mimats que no pas com a futbolistes compromesos.

El més important és saber que aquest Guardiola que va conduir el Barça Atlètic de la desesperació de ser a Tercera i jugar contra el CF Igualada i a sobre deixar-lo a un campionat més natural com la Segona Divisió B, és una persona que ha mamat barcelonisme, no només com a futbolista sinó com a afeccionat. I aquesta, encara que algú pretengui continuar pensant que el que ve de fora sempre és millor, és la prova fefaent que es pot comprar bo, bonic, barat i a sobre de casa. I sinó només cal fer una ullada a les hemeroteques –que ara n’hi ha una pila-, per saber què es deia d’aquest magnànim entrenador quan a la segona jornada d’aquesta lliga només portàvem un punt dels sis que s’havien disputat, contra el Numància i el Ràcing.

Per cert, no hem guanyat la lliga. Però, i què? Ja ho farem la setmana que ve; no hi ha res com tenir un bon coixí. Ara ens cal pensar en dimecres, que ens juguem continuar sent el rei de Copes i del dia 27 que ho rematarem amb la tercera copa d'Europa de la història.