Comença a acabar-se el Mundial. De fet, hi ha gent fins i tot que assegura que l’inici de la Copa del Món és precisament en aquests moments que s’ha engegat la fase final. Fins ara, tot el que hi havia no era més que palla.

Potser tenen raó tots els que diuen que un campionat llarg i farragós amb una fase final inacabable pel sol fet de tenir tres o fins i tot quatre partits diaris és el millor aparador. Però no ho oblidem. Al futbol no li fa falta exhibir-se. No necessita promocionar-se per superar-se. Tant sols ho ha de fer per mantenir-se. I amb la fórmula actual, l’únic que pot aconseguir és que la gent comenci a descobrir que això del Mundial no és res més que una presa de pèl.

Quan João Havelange va decidir endreçar la competició i augmentar-la fins a 24 equips, malgrat la pallassada que va suposar els desgraciats triangulars de la segona fase del Naranjito 82, tenia una raó de ser. 16 equips donaven per a molt poc. Els partits eren vibrants però es quedava molta gent a casa. És cert que el futbol africà no era gran cosa, que l’asiàtic ni existia i que nord-americà encara no havia explotat. Però es quedaven massa seleccions al carrer. El problema va ser quan a l’il·luminat de Sepp Blatter li va donar per augmentar-los a 32. I aquí és on la va espifiar. Pot quedar molt bonic que Corea del Nord arribi a una Copa del Món. O que dos equips d’Oceania estiguin a punt de fer alguna cosa més que quedar-se amb un parell de punts. Però fan més nosa que servei. I ja no parlem dels equips rèmora que per un cop de sort envien cap a casa seleccions que sí que podrien aportar-nos una mica més de futbol.

Blatter, com que encara va fort, amenaça en augmentar encara més el Mundial. El problema principal és que aquest senyor no pensa que els jugadors que donen fama a la FIFA són manllevats de manera injusta dels clubs que els mantenen a cos de rei. I això no té mèrit. Si vol fer un campionat amb cara i ulls que munti una lliga mundial d’equips i que es jugui cada any a semblança de l’NFL o l’NBA. La quantitat de mesos que duri tant se valen. I si vol fer-ho de seleccions que compri els seus jugadors. Mantenir un Mundial d’un mes sencer a costa de les empreses privades és un injustícia amb totes les de la llei.

Per cert, he consumit una quantitat immensa d'hores mundialistes. Però al capdavall és el mateix que menjar. Als que ens agrada el futbol no ens ve d'un partit. I si ens ho posen per safata l'anirem gastant. El problema pot arribar de les generacions posteriors. Ves que no fos que la gallina dels ous d'or acabi tan esquarterada que no la coneixi ni la mare que la va pondre. I això sí que seria irreversible.