Per què al Barça li costa tant marcar gols a l’estadi? No és el lloc on se suposa que ha de lluir-se? Quan els socis i la renglera de simpatitzants passen per caixa cada vegada que l’equip juga a casa i han de gratar-se les butxaques, se suposa que l’equip els ha de tornar el gest. Sé que el crèdit d’aquest equip és tan espectacular que costarà molts anys gastar-lo; i que salvant un parell de xiulades a alguns jugadors que els costa assimilar que juguen a l’equip de les estrelles, el soci i els afeccionats que van partit rere partit al Camp Nou necessiten alguna cosa més. No pot ser que en tres partits com a local els blau-grana tan sols hagin estat capaços de marcar dos gols i deixar-se cinc punts pel camí. No pot ser.

Aleshores, què és el que falla? La gespa, que per molt que s’adobi, es ventili, es tapi o es replanti, no acaba d’arrelar prou? Que ens continua faltant gent cada vegada que ens expulsen o ens lesionen algun jugador? O és que donem per sentat que tot el que fem de bo a la jornada anterior o repetirem amb escreix i que no cal patir?

Ahir, davant el Mallorca, el Barça va arribar a tenir un control de possessió del 90%. Resultat: empat a un. Potser serà veritat que ens vam deixar escapar una pila de jugadors que passen del metre vuitanta i que cada vegada que traiem, o ens saquen, un córner per dalt no hi arribem. Insisteixo, el crèdit és molt i molt alt, però tard o d’hora s’acaba. I al capdavall, els que paguen són els de casa.