Aquest dissabte va debutar un jugador anoienc a la lliga BBVA. El que hauria de ser una simple anècdota s’ha convertit en un fet absolutament especial. I és que a la comarca hi hagut poquíssims casos com el de l’igualadí Adrià Carmona, un jugador que després de passar-se tres anys a la Masia va tenir poca fortuna amb el Milan i ara, després de ser cedit, s’ha convertit en una bona opció per a un Saragossa que busca fer els impossibles per no retornar a la Segona Divisió. Ara s’ha sumat al llacunenc Josep Palau i el masquefí Alejo Indias, com un dels pocs exemples de la comarca en poder assolir la màxima categoria del futbol estatal.

Adrià Carmona ha aconseguit el somni de qualsevol esportista de base. Arribar a dalt de tot en el món del és una tasca feta només per a uns quants. I entremig hi ha un gran component de treball, el suposat talent i sobretot, i això segurament és el més important, moltíssima sort. Perquè tal com diu el tòpic molts són els cridats i poquíssims els escollits. Una frase absolutament certa que demostra la quantitat de drames que hi ha a qualsevol escola de futbol de primer nivell, quan els nens que han visionat el seu futur tot vivint dins d’un conte de fades, envoltats del glamur de la fama i molts, molts diners, s’han quedat amb un pam de nas abocats a una depressió que consideren injustificada.

Carmona sembla que sap tocar de peus a terra. Va marxar del Barça a provar sort a un Milan ple de futbolistes antediluvians i després de quedar-se al segon equip ha tingut la sort d’aterrar a un Saragossa que necessita molta il•lusió per romandre a Primera. Si continua lluitant tal com ho va fer en la mitja hora del debut, ho té molt a favor per acabar sent titular. Sort, molta sort!