Aquesta és una frase que és més que probable que molta gent l’hagi fet. Els que disfrutarien si el millor jugador del món no pogués disputar el que resta de lliga i deixés pas a altres equips perquè puguin guanyar alguna cosa, no fos cas que l’hegemonia blau-grana es convertís en aquella dictadura que ansiejava Raúl quan era el capi de l’equip de la casa blanca.

¿Que no hi ha gent que els encantaria una lesió llarga del Messi? ¿O directament que deixés el futbol? I del Xavi, i del Valdés, i del Pedro, i de l’Iniesta. Bé aquest no. Aquest se l’estimen perquè va ser el conqueridor de la cosa més gran de la història de la roja i, tot sigui dit, rep un merescut homenatge cada vegada que surt substituït. D’alguna cosa ha de servir que aquest paio hagi aconseguit el gol més important.

Sí, ja ho sé, hi ha gent que també voldria una lesió del Cristiano Ronaldo. El problema és que a la casa blanca demanen per activa i per passiva que al niño bonito el deixin immaculat i, en canvi, se’ls en fot que el Messi acabi més ple de blaus que els colors de l’himne del Club Futbol Igualada.

Per això em pregunto, ¿És lícit que demanin per activa i per passiva que no li clavin cap hòstia al Ronaldo i en canvi ningú s’exclami per les que li foten al Messi? El que va passar ahir al Calderón és una d’aquelles vergonyes que mai haurien de succeir a un camp de futbol. Representa una prova d’impotència d’Ujfalusi per no poder semblar-se ni per casualitat a un home que està destinat a ser el més gran element que hi ha hagut mai a sobre d’un terreny de joc. Però el pitjor de tot és la vergonya que ha de tenir una persona que s’atreveix a demanar uns privilegis per als uns i no per als altres. Això, permeteu-me, és una barra com una casa de pagès. Afortunadament, contra les inclemències, hem sabut jugar-hi tota la vida.

Per cert, pot semblar una anècdota, però hem guanyat el líder i ho hem fet amb un futbol de campanilles. I dimecres tornem-hi, que la cosa rutlla!