Fa disset anys consecutius que els Madrid de bàsquet i de futbol no rasquen bola a la Copa del Rei. Ja és ben curiós tot plegat. Aquest club que pregona als quatre vents que és el capdavanter de totes les competicions i que es congratula de ser nomenat el més gran equip del segle XX, se la fot a les primeres de canvi. És cert, aquesta vegada el de bàsquet ha arribat fins a la final. Però ha tornat a clavar el genoll al terra quan se les ha vist amb un Barça que enguany no deixarà que ningú li passi per davant.

L’última vegada que els dos equips grans del Madrid es van endur la Copa va ser el 1993. Sí, sí, encara al segle passat. El de futbol va guanyar el Saragossa en una final disputada a València quan encara hi jugaven Buyo, Chendo i Butragueño. El de bàsquet va derrotar el Joventut a la Corunya per un ajustat 74-71, amb Romay, Sabonis i companyia. A partir d’aleshores, res de res. Ni la Copa que el bàsquet jugava a partit únic des del 84 ni la que el futbol ho fa amb la rèmora de les eliminatòries intersetmanals i a doble partit al tram final. Zero de disset.

Per això a la final de la Copa de bàsquet ha tornat a quedar clar qui és el millor equip d’Europa. El multimilionari Madrid del Florentino, que té prou equip per guanyar l’Eurolliga tot i que si no s’espavila no arribarà als play-off, no ha estat ni una joguina davant d’aquest equip que meravella i que comença a fer-li ombra a aquella colla espectacular de finals dels 80 comandada pel Solozabal i l’Epi, apuntalada pel Sibilio i culminada espectacularment pel Norris.

El que s’ha vist a Barakaldo se surt que qualsevol lògica. Guanyar de dinou punts el Madrid (80-61), i de la manera com s’ha produït -ha anat pràcticament tota la segona part per més de vint punts per davant-, no fa més que demostrar que el Barça de bàsquet no li queda cap rival. Jugar una final a un sol partit té un risc que es pot pagar molt car. Però, afortunadament, els blau-grana no tenen cap por al perill i si se l’han de jugar ho fan i extremadament bé.

Ah! Per cert; mentre que els de bàsquet cauen amb la cara prou alta davant el millor rival, hem de recordar que els de futbol fan el ridícul contra l’Alcorcón. No hase falta desir nada más.