Aquest dimecres, al Teatre Goya de Barcelona es va estrenar oficialment ART, la coneguda comèdia de Yasmina Reza que des de la seva estrena l'any 1994 a París no para de representar-se al llarg i ample del món. Deunidó, quasi un quart de segle d'èxit. A casa nostra n'havíem vist dues versions potents: la d'en Flotats i la d'en Darín. No penso fer comparacions, així doncs anem a la d'avui.

ART és aparentment una comèdia lleugera. Tres homes de ja passada la primera joventut són amics des de fa molts anys. Un d'ells, dermatòleg d'èxit s'acaba de comprar un quadre d'un pintor abstracte, i quan l'ensenya als seus amics és com si s'hagués obert la caixa de Pandora, perquè el quadre li ha costat 200.000 € i la tela és blanca només amb uns imperceptibles esgrafiats... també de color blanc. Això fa que cada un dels amics treguin el pitjor que mantenien al fons dels seus cors i les discussions siguin ferotges.

La comèdia es podria dir que és perfecte, tant en el plantejament com en el text; a més aquesta versió ha estat adaptada i traduïda magistralment per Jordi Galceran que l'ha situat a Barcelona amb picades d'ullet a la crisi tèxtil i altres detalls ambientals. L'escenografia senzilla però molt bona, representant l'apartament del dermatòleg, amb un sofà de disseny i les parets absolutament blanques... amb uns imperceptibles esgrafiats també de color blanc...

La direcció és de Miquel Gorriz que ha fet una virgueria, però val a dir que ha arriscat molt, doncs ha portat la comèdia fins a l'extrem; si s'hagués passat una mica més, possiblement l'hauria fet petar, però no; l'ha mantingut a un nivell molt alt, elevant-la fins al punt màxim però no s'ha passat, i l'ha endevinat perquè n'ha sabut molt. Un altre encert —també de Gorriz?— ha estat el càsting. Aquesta obra necessita tres espases, però de tres primeres espases a un mateix nivell. Passem llista: qui millor que Francesc Orella en el paper de l'amic barroer i cabronàs, o Lluís Villanueva en el de culte i primmirat. La sorpresa ha estat, per a mi, Pere

Arquillué en el rol més còmic. El resultat ha estat immillorable. Si es juga a cartes i es té un pòquer d'asos, es guanya, i és el que ha passat avui.

Us la recomano vivament: teatre de qualitat, divertit, ben executat. Què més es pot demanar? Doncs que trobeu entrades, ja que per les properes funcions estan esgotades, o sigui que no badeu i espavileu-vos.