Federico García Lorca era un poeta, un gran poeta i també un dramaturg, i les seves obres teatrals estan plenes de poesia, d'una poesia que és la veu d'un poble mitjançant les coplas, un gènere autèntic, arrelat a la gent i la seva terra. Lorca era d'una família benestant i el van criar dues minyones, presumiblement analfabetes, que li van cantar cançons popular contínuament, i això li va arrelar i, entre altres coses, per això en sap tant.

Nana niño, nana

del caballo grande

que no quiso agua...

Però a part de la poètica, les obres de Federico són extremes com una tragèdia grega, amb una força dramàtica poc comuna, i Bodas de Sangre és així. La seva estructura ja és curiosa, els personatges són la madre, la novia, el novio, la suegra... només un d'ells té nom: Leonardo, el mascle alfa que rebenta el seu cavall amb anades i vingudes davant la casa de la novia, ara compromesa amb el novio, però que abans ho va ser d'ell.

El director Oriol Broggi i el seu equip ho han mostrat molt fidelment sota les voltes de la Biblioteca de Catalunya. El terra de sorra representant una terra seca i mig erma, els vestits de les dones, negres només amb els tocs blancs dels davantals de les minyones... L'endarreriment d'una zona que ha sofert anys i anys d'oblit excepte en els atavismes, presents i recordats contínuament, la sang, les navalles. El masclisme extrem acceptat per les dones, palès en els consells de la madre al novio. "Con tu mujer procura estar cariñoso, y si la notaras infatuada o arisca, hazle una carícia que le produzca un poco de daño, un abrazo fuerte, un mordisco y luego un beso suave. Que ella no pueda disgustarse, pero que sienta que tú eres el macho, el amo, el que manda". Deunidó.

Molt bones actuacions i dos valors afegits: un cavall, animals molt presents a les obres de l'andalús i una música interpretada per la Troba Kung-Fú, que embolcallen marevellosament la peça. Les entrades estan exhaurides, però la reposaran.

Els males peces dels feixistes de Franco van assassinar el poeta quan encara tenia moltes coses per dir. Fins i tot això ens van robar.