A Barcelona fa poc s'ha estrenat l'obra d'un dramaturg novell però no desconegut: en Ramon Madaula, actor habitual dels escenaris catalans, home que la majoria dels habituals al teatre ens estimem per la seva trajectòria, perquè sap ficar-se dins els personatges que interpreta i perquè els defensa amb dignitat. Ara s'ha posat en l'ofici de dramaturg i penso —vaig pensar, quan me'n vaig assabentar— que els tenia quadrats, que és una manera molt catalana de dir que es té valor. Només per això, felicitats. La postura còmoda era no embolicar-se i continuar fent d'actor, però hi ha gent que quan tenen inquietuds no poden parar. Benvingut al món dels valents.

Coses Nostres és el nom de l'obra, quasi un thriller de teatre dins el teatre. En una escenografia molt correcta, representant una sala d'assaig o pre-lectures d'un teatre, un teatre públic, es troben dos antics coneguts: el director del esmentat centre i un crític de pes. De seguida es palpa un ambient tens, molt ben aconseguit, doncs ambdós personatges estan controlant les distàncies, com dos boxadors en el primer assalt, però la conversa avança i descobrim que el crític es va carregar l'últim muntatge del director, i ho va fer amb malvolença, segons el regidor o amb valentia per fer-lo reaccionar del seu endropiment, segons el crític. I aquí comença un debat, interessantíssim, sobre el què és bo i el què és dolent en art. Com es determina la qualitat d'una manifestació artística? Quins paràmetres es fan servir per determinar "la qualitat"? Hi ha crítics que són Déu, o pretenen ser-ho? Tan poder tenen o pretenen tenir? Aquest és el fil filosòfic que ens obliga a posar-nos el dit al front —o el puny a la barbeta si sou més de Rodin— i fer-nos pensar, però l'obra només amb aquesta trama seria avorrida, una conferència amb dos ponents, i per això Madaula ens ha servit intel·ligentment una trama que ha fet avançar l'obra sense obviar aquest debat tan antic com el món.

Peça molt ben dirigida pel mateix Madaula amb un Albert Pérez (com a crític) i Raimon Molins (com a director del teatre públic) perfectes en els seus papers. I ara permeteu-me algunes especulacions, que segur que en sortiran. L'obra ens parla de personatges reals del món teatral català? El director existeix? I el crític? Segur que sortiran "enterats" que ens ho aclariran. A mi se me'n refot perquè l'únic que m'ha interessat és l'obra que m'ha agradat molt, i si algú s'hi veu representat i té la cua de palla, ja s'ho farà. Estarà en cartell a la Sala Atrium de Barcelona fins el 10 de maig. Si podeu aneu-hi, és molt recomanable.