El primer film de Federico Fellini es va dir Luci del Varietà, que podríem traduir per Llums del Teatre de Varietats —aquest teatre "arrevistat" que a Itàlia seria el que va ser El Molino de Barcelona durant molts anys—. Fellini no la va dirigir sol, va compartir la regidoria amb Alberto Lattuada, i per això quan dotze anys després (1963) va filmar la seva novena pel·lícula la va titular Otto e Mezzo, perquè no era "sencer" el seu novè film.

L'any 1982 es va estrenar a Broadway un musical amb música de Maury Yeston i llibret de Arthur Kopit, obra basada en la peli de l'italià. I van afegir mig número i el van batejar com a Nine. L'octubre del 2016 al Teatre Eòlia se'n va fer una versió, una mena d'adaptació protagonitzada per Mariona Castillo —1963, 1982, 2016—, i el 2017 es va estrenar una versió modificada al Maldà amb el nom de "les Dones De Guido Contini", nom de l'alter ego del Fellini d'Otto e Mezzo.

I què li passa al Guido Contini? Doncs que està en la crisi del 40 i bloquejat i sense idees, fa un repàs de les dones de la seva vida, des de la seva mamma fins a la prostituta Saraghina que vivia en un búnquer de la platja quan ell era petit, i per quatre monedes ballava la rumba movent descaradament pits i cul.

El d'avui es tracta d'un petit (pel format) gran musical (pel resultat), atacat a pit descobert: la intèrpret i un pianista extraordinari: Gustavo Llull. No és un recital, és un musical com ddéu mana i la Mariona Castillo, a més de cantar actua i ho fa molt bé; interpreta amb la cara i amb el cos, i es belluga amb autoritat seguint el moviment escènic encertadíssim de l'Ariadna Peya, tot controlat pel director i adaptador David Pintó.

Estigueu al cas que només de començar una elegantíssima Mariona enfundada en un vestit espectacular s'arrenca amb l'Obertura delle Donne, un tema sense lletra que us deixarà amb el cul clavat a la cadira. No explico res més perquè em faria pesat, i estic segur que l'anireu a veure.