No acostumo a parlar d'una obra de teatre dues vegades a no ser que hagin passat anys i la versió original hagi estat modificada, però el cas d'avui és diferent. Fa poc —al gener d'aquest any— que vam veure Les Dones Sàvies a l'Aurora i jo ja vaig escriure sobre aquest muntatge teatral. El que va passar, és que molts espectadors es van quedar al carrer i no la van poder gaudir. Ara la tornarem a fer els dies 3, 4 i 5 de novembre perquè els que es van quedar al carrer no se la perdin.

No és habitual repetir una obra al mateix any, però hem de reconèixer que és un cas una mica especial i per molt motius. Per començar és un clàssic estrenat l'últim terç del segle XVII, i Molière, amb una ploma molt ben esmolada, satiritza sobre les pretensions acadèmiques en l'educació femenina de l'època, però el duo format per l'Enric Cambray i el Ricard Farré l'han passat per l'adreçador, l'han escurçat, l'han modificat i actualitzat i els ha quedat una joia. Si pot reconèixer Molière i a la vegada és una comèdia actual. No cal ser un erudit per disfrutar-la —excuseu el barbarisme, però la paraula fruir-la sempre m'ha semblat artificial—.

Ens trobem, doncs, davant d'una d'aquelles obres que agraden a tothom, i no he trobat a ningú —ni crítics, ni públic— que s'hagi queixat de poc respecte a l'autor francès. Ja és sabut que els clàssics es poden modificar per sota i per sobre sempre que es faci amb habilitat, creativitat i respecte. Si a algú li interessa saber-ne més, pot recuperar la ressenya que vaig fer quan la van estrenar al Maldà de Barcelona.

Però el que us recomano és no badar i reservar les vostres entrades pels dies 3, 4 i 5 de novembre a l'Aurora; que no us passi com el passat gener, que molta penya es va quedar fora.