Barcelona, com a plaça important que és en el teatre europeu, sovint rep companyies de fora que ens ofereixen els seus últims muntatges. Ben aviat, al juliol, en tindrem força exemples en el Festival Grec, però avui em vull referir al que s'està fent al Teatre Romea: Entremeses, de Miguel de Cervantes en la versió que ens ofereixen els del Teatro de La Abadía.

Cervantes va escriure molt, i entre altres uns quants entremeses, obres curtes i divertides, desinhibides, picants, feministes —deixa alguns homes com a autèntics carallots—. És teatre d'embolica que fa fort. La Cueva de Salamanca, El Viejo Celoso i El Retablo de las Maravillas són les tres joies que s'inclouen sota el nom genèric de Entremeses. De les trames no en parlaré perquè es representen des del segle XVI i són prou conegudes.

Pel que fa a la posada en escena és molt simple: un arbre plantat a mig escenari, la roba per canviar-se els actors a cada part penjada en un lateral i totes les màquines de produir efectes especials a l'altra. No ha fet falta res més i s'ha de dir que la senzillesa ha sigut un valor afegit —no confondre amb el 21% del PP— que ha fet ressaltar el bon treball de la companyia. Un vestuari no massa complicat, però molt ben escollit, ha acabat d'arrodonir l'espectacle.

Les peces s'han presentat com es feien al XVI, com a obres molt festives amb música, dansa i actuacions descarades, amb tocament i caps dels xicots per sota les faldilles de les noies. Els deu actors han fet tota mena de papers actuant de meravella sota la sàvia direcció de José Luis Gómez, un dels millors directors que hi ha avui a Europa. Els efectes especials mereixen un comentari a part. És fascinant veure com amb el que semblen quatre andròmines simulen pluja (amb una mena de sedàs) trons (amb una planxa metàl·lica) grinyols de porta... A més "l'home dels efectes" tocava diversos instruments musicals.
És un espectacle fascinant. No en va aquella època entre el Renaixement i el Barroc va ser batejada com a Segle d'Or pel que va passar en el món de les arts, especialment en les lletres: Cervantes, Lope de Vega, Calderón de la Barca... cal continuar?