Sempre he pensat que l'Oncle Vània és la millor obra teatral de Txèkhov, potser la que millor presenta aquesta Rússia decadent, indolent i apàtica que tan bé sap dibuixar l'autor. N'he vist unes quantes adaptacions, inclosa l'excel·lent que va fer per al cine Louis Malle sota el nom de Vània al carrer 42. Dit això, penso que la que veurem aquest cap de setmana a l'Aurora és la millor que he vist mai. M'explico.

Txèkhov te un punt "pesadet" (sisplau, que ningú s'ofengui per la blasfèmia), lent, reiteratiu; es repenja en la poca empenta dels personatges, però Oriol Tarrason, l'adaptador i director d'aquesta versió, mantenint aquesta calma li ha donat una trempera insòlita que ha fet que funcionés molt bé, d'una manera diferent tot i ser molt fidel al text original.

Amb una escenografia austera —parlo de la versió que vaig veure a Teatre Lliure amb només quatre mobles vells, llibres, molts llibres, ampolles de vodka i una excel·lent il·luminació—, l'obra se l'han carregat a les espatlles cinc actors que interpreten a sis personatges dels nou que té l'original, i a fe que se n'han sortit i amb nota, fins i tot fent-hi conya. Quan el professor Serebriakov necessita que Teleguin li empenyi la cadira de rodes —el mateix actor fa els dos personatges— diu "aquest Teleguin mai hi és quan se'l necessita".

Magnífica direcció de Tarrason que ha portat a tot l'elenc a la excel·lència, aconseguint una unitat d'actuació que jo agraeixo, lluny del divisme d'un o dos actors. Una hora i quaranta minuts que passen volant.

Aquest és un tipus de teatre modern que fa lectures intel·ligents dels clàssics i atrau, penso, un públic nou i jove que possiblement no assistiria a un muntatge "ortodox" de l'obra. Aneu al teatre de l'Aurora aquest fi de setmana. Si us la perdeu us en penedireu tota la vida i us tirareu cendra pel cap i us esquinçareu les vestidures (d'on cony ho he tret jo això?).