Només quan tens una certa edat et planteges segons quines coses. De petit, allò que diu el papa o la mama és la veritat, senzillament i sense dubtes. Encara que un o altra et parli de forma estranya, com si fes gàrgares de bicarbonat, segurament et creuràs que et saben parlar en francès.

Ja de més gran, llegint els llibres de text de l’escola o revisant una enciclopèdia, també creus cegament el que s’hi diu. De fet, parlant amb els pares, molts cops m’explicaven la doctrina rebuda quan anaven a l’escola en els anys de la post-guerra i, francament, em faig creus de la manipulació extrema a  què eren sotmesos.

Potser podem pensar que, almenys als països “civilitzats” com hauria de ser el nostre, això ja és un tema més que superat. Ara bé, quan em trobo davant la televisió, a casa, fent “zapping”, m’adono del gran poder dels mitjans de comunicació i, sobretot, de les persones que ens preparen les notícies que hi sentim, hi veiem o hi llegim.

De fet, potser no és tan increïble la distorsió que pot arribar a agafar una notícia si ens posem a recordar activitats com “el joc del telèfon”, que fèiem al voltant d’un foc de camp anant de colònies.

Ens hem parat a pensar qui és qui redacta els continguts d’una enciclopèdia? O més greu encara, d’un llibre d’història? Tinguem en compte que certs personatges, encara ara, neguen l’existència de l’holocaust nazi. I, de fet i parlant de la història recent, circulen per internet un munt de vídeos i notícies que afirmen, contundentment, que els atacs terroristes de Paris (si, al Charlie Hebdo) són un muntatge resultant d’una conspiració que involucra el propi president dels Estats Units... Cert? O no? En fi, en un mitja com aquest tot és possible de trobar. El problema és quan aquesta (des)informació cau en mans de persones que, per un motiu o altre, se la poden creure.

Donant voltes a tot això, se m’ha acudit pensar en la Wikipedia. Si, aquesta gran enciclopèdia gratuïta que es troba penjada (ves a saber tu on), d’Internet i de la qual ja he parlat més d’una vegada. Probablement molta gent pensa que no és més que una còpia de les enciclopèdies clàssiques (que tampoc entrarem ara a discutir qui, com i en quines condicions les fabrica), però penjada a la xarxa. Però res més lluny de la veritat. Com segurament molta gent ja sap, la Wikipedia és un entorn col·laboratiu. És a dir, és un producte creat per la comunitat on, cadascú, pot participar quan, com i de la forma que vulgui. Si jo vull fer una entrada a aquesta enciclopèdia i donar-me d’alta com a personatge, només cal que vagi a aquest lloc Web i comenci a parlar de les meves excel·lències o, per què no, de les de la meva empresa per exemple. Sense límit i... sense censura?

Doncs en principi sí... i no. En tractar-se d’un entorn col·laboratiu, tothom pot dir la seva i aportar modificacions i rectificacions amb la mateixa flexibilitat... i incorrecció si es vol.

Llavors m’he plantejat... Qui guanya? És a dir, si pensem en temes “calents” com el sobiranisme català o la llibertat d’expressió relacionada amb el terrorisme que estem vivint últimament, segurament hi ha milers de persones que volen aportar el seu punt de vista  a l’enciclopèdia electrònica. Però clar, aquestes aportacions ja veiem  que poden ser molt poc objectives... i ser dirigides pels sentiments. I aquí tenim el problema.

He cercat a la xarxa informació relacionada amb tot això, i he topat amb un estudi que parla, precisament, dels problemes d’edició d’articles de la Wikipedia (publicat a Physical Review Letters, Opinions, conflicts and consensus: Modeling Social Dynamics in a Collaborative environments). És una mica dens (basat en càlculs matemàtics)  i, a més, és en anglès,  però és prou interessant per fer-nos veure la complexitat que pot tenir una cosa tan aparentment simple con el contingut de la Wikipedia i de quina forma es modifiquen i evolucionen els seus continguts, paral·lelament o de la mateixa forma en què es modifica l’opinió pública d’una societat, per exemple.

Com a resum i per tal d’entendre de què estem parlant, el ritme d’edició i correcció dels continguts de Wikipedia és directament proporcional als conflictes que poden provocar. És a dir, es detecten conflictes en publicació de continguts segons el nombre de modificacions que s’hi està fent.

Clar. Imagineu-vos que heu d’explicar en un article de la Wikipedia, per dir alguna cosa, la festa dels Reis d’Igualada. Heu de ser escrupolosos i estrictes amb les dades i tan delicats com pugueu, per no posar ningú en evidència ni fer cas omís a la veritat. Fàcil? No ho crec. Als pocs moments segurament tindríem algú proposant modificacions i corregint inexactituds, també segons el punt de vista d’aquest algú, que pot ser part parcial o interessada en el tema.

Això pot generar un volum enorme de modificacions, alteracions i rectificacions, denúncies de mala intenció, etc., que probablement faran que el contingut d’un article mai acabi de tancar‑se, realment. Si voleu, podeu cercar el tema “Guerra de Ediciones” a Wikipedia per llegir més sobre això.

Aquest estudi va molt més enllà, i relaciona també la forma en què les aportacions de la comunitat poden modificar o fer convergir l' opinió de tots cap a un punt, analitzant els temps de modificació i actualització fins que es resolen aquests conflictes.

El que m’ha fet més gràcia, per dir alguna cosa i per posar un exemple, és la guerra oberta entre termes catalans i la seva traducció. Lleida i Lérida o Generalidad i Generalitat aixequen munts de modificacions i discussions a l’historial de l’enciclopèdia. Podeu passar una bona estona veient aquestes lluites, us ho garanteixo!

I encara us estranyeu que els pares estiguem preocupats sobre si a la nostra escola s’ensenya o no religió, qui ensenya política i de quina forma s’ensenya la història? Molts cops coses que tenim molt arrelades descobrim que, senzillament, van estar mal explicades en el seu moment...

D’aquest problema no ens en salva ni Internet.