Ja hi tornem a ser. El món s’atura a l’estiu i es torna a engegar amb força al setembre. Embussos, presses d’última hora... Aquests dos últims anys, però, alguna cosa està canviant a les escoles. S’omplen d’ordinadors, xarxes i pissarres interactives.

Ja al passat curs escolar, es va posar en marxa el programa eduCAT1x1, que depèn del departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Es tracta d’un projecte educatiu que promou l’ús d’eines informàtiques i recursos digitals a les aules dels centres de secundària, en una primera fase i, a quatre anys vista, aquests i tot el cicle superior de primària. Aquest inici de curs han estat més de 100.000 alumnes de 616 centres escolars els que s’han incorporat al projecte.

I, realment, què significa això a les aules? Doncs l’ús d’un ordinador portàtil, una pissarra digital interactiva, la formació específica en aquestes eines per al professorat i l’equipament necessari per a garantir la connectivitat de l’alumnat a la xarxa des de l’aula, així com l’existència d’un 'campus virtual', espai on alumnes i professors interactuen constantment.

De fet, aquesta última és una de les possibilitats que més es vol treballar des del govern en la implantació de tot aquest sistema. Molts de nosaltres pensem, potser, que es tracta de la simple substitució de la pissarra de guix de tota la vida per una pissarra electrònica i del fet de canviar la llibreta quadriculada, el llapis i la goma per un ordinador portàtil.

Si bé, aparentment, aquest és el canvi més visible, existeix un fons molt més important i revolucionari que ha de canviar d’una vegada per sempre la forma en què s’educa a les escoles.

A la pràctica, els pares adquireixen un ordinador portàtil homologat pel govern (del qual en paguen un 50% de l’import, uns 150€) i, després, hi descarreguen continguts digitals que poden provenir de dues fonts diferents: per una banda, continguts digitals de pagament (parlem d’uns 30€ de mitjana), creats per les diferents editorials que sempre han produït material per a l’ensenyament reglat (es poden comprar des d’un sol lloc: www.atria.cat) i, per l’altre, continguts gratuïts desenvolupats per la pròpia comunitat de docents dels centres educatius.

Aquesta última possibilitat, lligada amb la capacitat d’interacció dels campus virtuals com Moodle (www.moodle.org, una eina gratuïta de codi obert dirigida al món educatiu), fan que l’ensenyament del futur canviï de forma radical.

S’han acabat les classes magistrals on el professor explica i els estudiants són simples receptors que no paren de prendre apunts. S’ha acabat també comprar un munt de llibres que, al final, acaben en caixes a les golfes, ni que, amb una mica de sort, hagin de servir per a un germà o un cosí. Ara, el professor pot dissenyar activitats i dirigir-les només a aquells estudiants que les necessitin com a reforç. Pot deixar-los missatges personalitzats, veure d’una forma molt més acurada la seva evolució i, el més important, fer que ells mateixos es converteixin en font d’informació que 'retroalimenti' el sistema.

Existeixen molts estudis que demostren que l’ús de l’ordinador a les etapes d’aprenentatge millora el llenguatge i les experiències socials dels alumnes, així com l’atenció i la creativitat d’aquests.

Així doncs, en aquests propers anys, viurem un canvi radical en el model d’aprenentatge, canvi que ja ha començat i que vol ser 'amable' amb la societat de l’ensenyament, ja que comença per la introducció del simple concepte de 'llibre digital', però avança amb pas ferm cap al que implica l’ús massiu i responsable de les noves eines, fonts i canals digitals que, alguns, ja existeixen i d’altres, són a punt d’arribar.

Tot això, però, no serà possible sense la implicació de totes les parts. Per una banda, els professors ja estan fent els deures, però per l’altre, cal que empreses, familiars, i pares sobretot, ens posem a treballar de valent perquè tot plegat sigui un èxit. O com us imagineu que un pare o mare podrà ajudar als seus fills a fer els deures en un entorn digital?

Aquesta és la base de la nova escola 2.0. Interactuar, dialogar, compartir, connectar i interconnectar, cercar, descobrir... aprendre.