Si hi ha una cosa que m’agrada força és passejar-me pels llocs web d’iniciatives emprenedores que demanen finançament a través del micro-mecenatge (Crowfunding). En ells hi trobo les propostes de negoci i els invents més increïbles. La majoria no arriben a les línies de fabricació, però a mi, particularment, em fan volar la imaginació o, si no aconsegueixen això, em fan somriure una mica.

Ja fa un parell d’anys vaig ser sorprès per un d’aquells projectes simples però impressionants, que no trobes a diari. Dic simple perquè sincerament mai havia caigut en aquesta possibilitat (tot i tenir-la al davant a diari) i impressionant per les prestacions que ofereix. I no escric fins ara sobre el tema perquè he volgut veure com anava evolucionant en el temps. Als seus creadors se’ls estan prenent seriosament i ja han rebut diversos encàrrecs i subvencions públiques per portar-ho a la pràctica.

Carreteres solars. Sí, carreteres, carrers, aparcaments... que en realitat són panells solars amb tot el que això implica, a banda d’oferir moltes coses més. Aquesta idea “tonta” és la que va tenir un investigador americà, Scott Brusaw, que assegura que ja va fer un esbós de la idea quan tenia 6 anys, i que ara ha convertit en realitat juntament amb la seva dona Julie.

El producte final és un panell de forma hexagonal, de gran resistència, que a banda de contenir les cèl·lules fotovoltaiques per a la captació de l’energia solar, disposa d’altres possibilitats que el fan molt especial: llums LED i calefacció. A banda, sota aquesta primera capa, resistent i antilliscant, n’existeixen d’altres que contenen tota la part tecnològica: microprocessador per controlar tots els altres dispositius, sistemes de distribució de l’energia per canalitzar-la, sistemes antirobatori per a les pròpies plaques... En fi, un munt de tecnologia comprimida en un hexàgon que ens ofereix moltes prestacions.

Us imagineu les possibilitats? A banda de proveir als nostres vehicles i a nosaltres mateixos de la possibilitat de caminar, córrer, aparcar, com faria una carretera normal, trobem moltes d’altres possibilitats noves.

Generar energia: aquest asfalt solar seria capaç de generar energia pel seu propi consum, però també per a proveir d’aquesta a les cases del voltant i, evidentment, podria usar-se com a carregador de vehicles elèctrics.

Senyalització: en incorporar llums LED a tota la superfície, no caldria pintar mai les línies de les carreteres i, a més, podrien canviar-se en el moment que es volgués, de continua a discontinua i viceversa i també fer canvis en els seus colors.

Lliures sempre de neu i gel: el sistema de calefacció incorporat, comandat pel microprocessador, aconseguiria mantenir sempre la carretera seca.

Sistema d’avís d’emergències: la pròpia carretera pot avisar d’incidents existents en el trajecte i modificar línies de traçat així com mostrar senyals de trànsit per als vehicles que hi circulin.

Protecció de la fauna: la carretera detectaria la presència d’animals al seu damunt i modificaria la senyalització mitjançant el sistema de LED.

Com podeu veure, un munt de possibilitats increïbles... I sí, jo també ho vaig pensar: el cost d’aquesta carretera seria molt alt, en relació a l’asfalt. Si bé aquesta afirmació és certa (cada quilòmetre de carretera solar és més car que el clàssic), la solar fa una cosa que l’altra no: ofereix un retorn de la inversió a qui la construeix. A banda de tots els beneficis socials i ambientals derivats de les seves característiques, la inversió pot ser recuperada amb la venda de l’energia que és capaç de generar. En un article d’El Pais, es parla que amb un quilòmetre de carretera s’aconsegueix alimentar 250 habitatges. Déu n’hi do, oi?

Això és només un petit resum de la gran aventura que aquesta parella americana ha aconseguit posar en marxa. Si voleu llegir més, veure vídeos i entendre com funciona, podeu visitar el seu lloc Web, estrenat aquest gener de 2016: http://www.solarroadways.com/.

A l’estat espanyol, al 2012 i segons el mateix article d’El Pais, hi havia més de 150.000 quilòmetres de carreteres. Us les imagineu totes produint energia? A mi em sembla fantàstic, sempre i quan el govern de torn ho impulsi (com està fent a USA), i no pas ho freni, com a passat aquests últims temps per aquí...