Sé que la frase "on anirem a parar" fa que m'adoni que m'apropo perillosament als cinquanta i, a banda que les clares senyals que em dóna el mirall al matí, aquesta és una de les que em fa reflexionar una bona estona. Jo era el primer a riure quan la meva iaia la deia en un dinar familiar, en al·lusió a qualsevol tema que sortia a la taula, però a mesura que em faig gran (o més gran), m'adono que tot allò que senties dels teus progenitors, o dels seus, es converteix en una realitat que es posa, no pas sense provar d'evitar-ho, en boca teva.

Edat? Experiència? No ho sé. Però procuro mantenir en silenci aquesta sensació, per evitar el "ja t'ho deia" dels meus grans, encara que malauradament ja no siguin aquí per recordar-m'ho.

Focalitzant-me en la tecnologia, pensava que ho havia vist tot en el que fa a la mala intenció de les persones que, repetidament, s'esforcen a treure profit dels nous mitjans en benefici propi. Des de virus sense mala fe, que fan emprenyar qui els pateix, fins als d'última fornada, que per un clic equivocat et segresten els arxius més crítics de l'empresa prometent-te retornar-te'ls (o no), a canvi d'una transacció econòmica.

L'últim en delinqüència (o bretolada, ja no sé com anomenar-ho), que m'ha fet dir un "on anirem a parar", al més pur estil de la iaia, evitant que digués un renec més gruixut, és un estri pel qual has de pagar i que, declaradament, permet destruir un sistema informàtic sencer pel sol fet de connectar-lo.

Estic segur que ja n'heu sentit a parlar. És l'USB Killer (l'USB assassí), que es troba a la venda a la xarxa per un mòdic preu de 49,95 € i que podeu comprar a Hong Kong sense cap mena de problema. Un cop a les vostres mans, podeu decidir cap on dirigiu la vostra "ràbia". El sistema és molt senzill. En connectar aquest llapis de memòria que, aparentment, és un estri quotidià i inofensiu, en lloc de mostrar-nos el seu contingut el que fa és carregar els seus condensadors (acumuladors d'energia) per, de sobte, descarregar-los contra el vostre sistema. I ja està. S'emporta tota l'electrònica de l'equip al qual l'has connectat per endavant.

La finalitat? No ho sé. Revenges, ràbies, competències deslleials, desacords contractuals, acomiadaments improcedents, espionatge industrial...

La inventiva de les persones (o el seu esperit emprenedor) no té límits, sempre evoluciona de forma inexorable cap a noves formes de fer el bé o el mal. I de les formes més inesperades. Aquest cop amb un simple llapis de memòria que qualsevol pot comprar en línia a l'adreça https://www.usbkill.com/.

Ep, que ningú s'esgarrifi. Escric l'adreça aquí perquè tots els que a continuació tenien pensat anar a Google a cercar aquest giny, ho tinguin més fàcil. No és pas secret. És públic i, com a empresa mercantil, tenen totes les ganes del món de vendre. Com qualsevol altra empresa.

Per cert... A partir d'avui, si us trobeu pel carrer una clau USB... l'agafareu i la fareu servir alegrement? O passareu de llarg?

En fi... "On anirem a parar..."