No m’agraden les fires tecnològiques. No m’entengueu malament. Són un gran motor de l’economia per la ciutat que les hostatja i pel país que les acull, sense cap mena de dubte, però la veritat, per mi, és que sempre són un 'mal' auguri.

No és d’ara, però sempre m’ha vingut una mica de depressió quan m’he posat a llegir premsa especialitzada del meu sector o m’he apropat als estands de les fires temàtiques de tecnologia, els cops que ho he fet. No hi puc fer res. Tal voràgine de novetats m’aclapara i em queda un mala sensació que m’és difícil de descriure. Veig que 'no sé res' i que tot allò que m’envolta i tinc ja fa temps que és obsolet. La tecnologia té això. Penses que ja ho has vist tot i t’adones, quan treus el cap a mirar les ultimes tendències, que no has vist la punta de l’iceberg. Procuro mantenir la distància i filtrar, només, les coses que crec que realment són o seran útils, allunyant me de les demès.

Em consola pensar que si jo sento això, què deu sentir un metge en assistir als congressos i fires o llegir revistes de medicina?

Aquests dies se celebra a Barcelona el Mobile World Congress, event mundial que fins fa poc es centrava principalment en telefonia mòbil, però que ara ja se’l coneix més com a congrés mundial de les tecnologies mòbils. I, és clar, aquí hi entra tot. Ens trobem en un moment on el concepte telèfon, ordinador, càmera, GPS, tablet es fusionen i creen dispositius d’allò més estrambòtics, amb la clara intenció de seduir als visitants amb totes les seves prestacions.

I és que una fira com aquesta és l’aparador de les últimes novetats de les empreses més punteres del sector, i també és la palestra de llançament de les últimes accions i acords aconseguits. Totes esperen aquests dies per llençar les seves novetats i estratègies, com si la resta de l’any no existís.

Per exemple, Microsoft. Aquests dies presentarà la versió 'beta' del seu sistema operatiu Windows 8. Si, tal com ho sentiu, una nova versió de Windows redissenyada totalment per fer-la més compatible amb tot tipus de dispositius. D’aquesta forma, els usuaris que usen ordinadors de sobretaula, portàtils, tauletes i mòbils, veuran un entorn més unificat i coherent en tots aquests dispositius i no tindrà importància amb quin treballin. Malaurades les hores perdudes en aprendre Windows 7!

La competència no pot estar quieta, com és evident. Paral·lelament a aquest anunci, Google també ha anunciat la presentació de la versió 4 del seu sistema operatiu Android. La cosa no acaba aquí, però. Per si no en teníem prou, Telefònica i Mozilla presenten un sistema operatiu alternatiu a Android de Google, IOS d’Apple i Windows Mobile de Microsoft. Com podeu veure, el pastís dels dispositius mòbils i els seus sistemes ha de ser molt gran, si ens basem en les batalles d’aquestes companyies per liderar el mercat.

Al voltant de tot això, hi ha també un núvol de serveis i dispositius (anomenats gadgets) per a tots aquests nous equips. Per exemple, i amb l’afany de fer que el taló d’Aquil•les de les tauletes no sigui un impediment pel seu creixement, es presenten com a novetat un munt de fundes per a aquestes que inclouen un teclat. Així no hi ha forat per a criticar-les.

Altres fabricants aposten per crear portàtils als que els pots “arrancar” la pantalla i es converteixen en tauletes. O petites tauletes (pads), que s’acoblen pel darrera a pantalles més grans i es converteixen en tauletes amb totes les de la llei.

A banda de dispositius, també se signen acords de servei amb les operadores de telefonia, amb la bandera de facilitar la vida als usuaris. Per exemple, l’acord entre Vodafone i Visa que permetrà fer pagaments a comerços amb el sol gest d’apropar el mòbil al terminal de pagament (que inclou, és clar, una nova tecnologia anomenada NFC que ja va ser provada a Sitges amb èxit l’any 2010).

Si us haig de ser sincer, mai havia pensat en la possibilitat de tenir dispositius “tot en un” que, a més, es comuniquin amb l’entorn i em facilitin la vida. Per mi, un telèfon era un telèfon i la seva tecnologia havia d’avançar en un sol sentit: millorar en la feina que ha de fer, i res més. Ara, però, i sobretot fixant-me en persones pragmàtiques del meu voltant a les que, normalment, la tecnologia els importa “tres pitos”, m’adono que estava ben equivocat. Aconseguir que un telèfon incorpori funcions d’ordinador personal, de televisió, de videoclub, de consola de jocs, de GPS, de tauleta, de diari digital i de llibre electrònic, a banda de deixar fer trucades a altres persones, fa que s’impulsi la mobilitat d’aquestes i la seva productivitat.

Estem passant de la imatge d’un comercial dins d’un cotxe, amb un portàtil als genolls, un GPS enganxat al vidre, una càmera penjada al coll, al mateix personatge amb un dispositiu dins d’una funda que no fa més d’un pam i pesa menys que una barra de pa de mig. I tot això amb la tecnologia més avançada del mercat, perquè al mateix congrés s’han presentat altres novetats com, per exemple, mòbils amb projector de vídeo incorporat o càmeres digitals d’una resolució fotogràfica que va més enllà de la ciència ficció més visionaria fins al moment: 41 megapíxels. Això és molta qualitat!

La unificació de les tecnologies i la mobilitat fa que ens posem de ple en una nova revolució que fa que prenguin més sentit les sigles TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació), doncs la fusió de les dues està creant noves formes de treballar, més productivitat, més competitivitat, més flexibilitat i, en teoria, més llibertat pels seus usuaris.

Aquest últim punt, la llibertat, és potser el més qüestionat, ja que tots hem vist en pel•lícules futuristes l’esclavitud de l’ésser humà i la seva dependència tecnològica. I no és broma. Jo he patit moltes vegades com un boig quan m’he deixat el mòbil a casa o he hagut d’agafar un cotxe sense GPS per anar aquí al costat. Com a teràpia, després, he rigut pensant en: i com m’ho feia abans?

Enteneu, doncs, la meva depressió? La millor teràpia que tinc? Doncs fer-me amb alguns d’aquests tecnologies i dispositius tan aviat com puc fins que els incorporo al meu dia a dia... o els poso al sac dels oblits. I llavors, fins la propera depressió!