En un dels últims llibres que he llegit, he trobat una d’aquelles perles que em fan pensar una mica, amb la que estic totalment d’acord: “...él veía los ordenadores como un hecho necesario de la vida cotidiana. Su queja principal en cuanto a ellos era que daban una falsa sensación de precisión a las mentes pobres. Pero claro, la tecnología era como la religión: una cuestión de fe.”.

Donar aquesta sensació de precisió és, precisament, en el que estan treballant totes les companyies tecnològiques. Executar consultes i tornar resultats precisos, a banda que aquests s’adaptin al que l’usuari està cercant, és una tasca que malgrat semblar senzilla requereix una potència tecnològica brutal al darrera. Els recursos d’enginyeria dedicats a perfeccionar la intel·ligència artificial són ingents. Tonteries com la Siri a Apple o Cortana a Microsoft són exemples dels esforços que aquestes dues empreses fan per donar als usuaris aquesta sensació de precisió de la que estem parlant.

Tothom qui ha provat algun d’aquests dos assistents virtuals dels seus mòbils no ha pogut evitar riure després d’algunes de les respostes rebudes, per absurdes o simplement per no tenir res a veure amb el demanat.

Mica a mica, però, i de forma silenciosa, la xarxa va aprenent a ser més precisa i intel·ligent, com un rèptil arrossegant-se a la cerca de la seva presa.

Un exemple: si entreu a Google, per exemple, i escriviu la paraula Paris al quadre de cerca, sense cap aclariment addicional... Quins resultats tornarà el cercador: els que tenen a veure amb la coneguda ciutat francesa o aquells que tinguin relació amb la Paris Hilton?

Doncs depèn de molts factors, i potser aquest ha estat un exemple massa simple, però espero que il·lustri una mica on vull anar a parar.

Darrera dels cercadors, i de la xarxa en general, hi ha un munt de tècniques que pretenen ajudar-nos i respondre’ns amb precisió o bé oferir-nos exactament el producte que volem. I com és possible? Qui “educa” la xarxa? Doncs nosaltres mateixos. Segurament, a aquestes alçades, quasi tothom ha sentit a parlar del Big Data i la forma en que les empreses poden obtenir informació sobre els usuaris sense demanar-la específicament. Comportament humà, tendències de moda, apostes, moviments de cotització de borsa... Tot es pot analitzar usat tècniques Big Data. Fins i tot aquestes ens permeten conèixer “què es mou” en el barri on tenim previst anar a viure. La tècnica per fer això és molt senzilla. Només cal usar la geolocalització (que tots tenim activada al mòbil), barrejada amb l’anàlisi del que fan i diuen les persones a les xarxes socials i el que cerquen a Internet. En base a això, es pot deduir la qualitat de vida a l’entorn.

Ciència ficció? No pas. Això és un exemple real d’un servei que ja es pot trobar a la xarxa.

Segurament a vosaltres també us haurà passat molts cops. Si fa dies que vàreu cercar una espremedora a la xarxa amb la intenció de comprar-la, us trobareu que navegant per Internet, o al mig del mur de Facebook, apareixen ofertes precisament d’aquest tipus d’aparell. Sona a màgia, però això és precisament el que les empreses cerquen: conèixer les preferències i gustos dels usuaris per fer-los ofertes personalitzades en el moment més oportú.

Com deia el llibre que us comentava a la introducció, les ments pobres corren el perill de refiar-se massa de la precisió de la xarxa, sense comprendre que a aquesta l’alimenten els interessos empresarials i, potser encara més perillós, les mateixes persones sense cap mena de filtre i, molts cops, sense saber que ho estan fent.

Això, que pot esgarrifar-nos, és molt difícil d’evitar perquè usant qualsevol dels nostres dispositius connectats estem deixant “rastre” de tot el que fem i, encara que esmercem esforços en protegir-nos, existeix sempre la possibilitat de saber què hem fet.

Avui us vull proposar una prova, que podreu fer tot aquells que tingueu un compte de Google, que us demostrarà que el cercador es guarda totes les cerques que feu i l’activitat de les vostres aplicacions. Per a mi, aquesta és una de les primeres coses que s’hauria d’esborrar si no volem proporcionar tanta informació a l’empresa (perquè aquesta, llavors, la passa a les empreses anunciants que paguen per ella).

Google disposa d’una pàgina una mica amagada que es diu “Activitat a la Web i a les aplicacions”, que podreu trobar fent clic aquí. En ella podreu veure com es desen totes les cerques, ubicacions, activitats amb els dispositius mòbils, etc... Interessant, no?

I això només és la punta de l’Iceberg. Totes les altres xarxes socials (com Facebook o Youtube) desen l’historial del comportament dels usuaris per alimentar als anunciants i fer créixer la intel·ligència artificial de la xarxa a base d’intel·ligència col·lectiva humana.

A aquest ritme de creixement intel·lectual, en poc temps la xarxa podrà donar-nos respostes coherents i fetes a mida a tot allò que demanem, i no ens adonarem de si parlem amb màquines, amb sers racionals o amb ens divins.

Qui sap. Si això fos una pel·lícula de ciència ficció, en un futur qui ens podrà dir que la xarxa no és un Déu més de la nostra civilització?

"Clama a mí, y yo te responderé, y te enseñaré cosas grandes y ocultas que tú no conoces." Jeremías 33:3”. No fa això, la xarxa?