Ja fa força temps que veig com molts termes s'etiqueten amb la paraula digital al darrera. Mitjà digital, economia digital, escletxa digital, immigrant digital, nadiu digital... És com una mania que tenim de posar sobrenom a tot per classificar un grup específic d'éssers humans derivat de les seves conductes i hàbits.

En alguna altra ocasió he escrit sobre els nadius i els immigrants digitals, per diferenciar entre aquells que han nascut en l'era de la tecnologia a l'abast de tothom i els que en els nostres primers records s'hi inclouen aparells de televisió en blanc i negre. Generacions molt diferents, sens dubte.

Això m'ha fet pensar en d'on surten aquests adjectius, i qui els crea. I anant un pas més enllà, saber quines altres generacions precursores de les actuals han existit. Després d'investigar una mica per la xarxa, m'he adonat que això no és una nova moda, sinó que ja és un clàssic costum emprat des de ja fa temps. Proveu de cercar a la xarxa, per exemple, la generació silenciosa, la generació baby boom, la generació X, la generació Y, o la generació Ni-Ni, massa coneguda aquesta última, per desgràcia, i algunes altres que descobrireu.

La que m'ha cridat més l'atenció, per actual també, és la generació dels mil·lenials. És aquella a què pertanyen (més o menys), les persones nascudes entre 1980 i 1995 i se'ls ha donat aquest nom perquè molts d'ells han arribat a la majoria d'edat amb el canvi de mil·lenni. Es tracta d'un generació molt especial, i difícil de classificar (segons els entesos) per diversos motius.

En primer lloc, una de les característiques que defineix aquesta generació és el nivell educatiu. Més de la meitat estan en possessió d'una titulació universitària... però es troben en atur.

Després, l'actitud en la cerca de treball. La majoria prefereixen no treballar a fer-ho en un lloc on no es sentin còmodes. Tampoc entenen el perquè no es pot anar en texans a certes feines i pensen que poden aportar coneixement a l'empresa, a la vegada que mantenir-se en aprenentatge constant.

Tinguem en compte també l'estil de vida quant a arrelar-se a despeses fixes o innecessàries. La seva mentalitat és "viure la vida", no pas viure per treballar i estalviar pel futur. Prefereixen el lloguer a les hipoteques i cercar alternatives al transport abans de comprar-se un cotxe. Tenen mentalitat ecològica i no els importa no vestir de marca, sempre i quan puguin mantenir la seva autenticitat i originalitat.

Pensareu... i què és el que m'ha interessat de tot plegat? Doncs francament, la pressió que sense voler estan fent al món empresarial (no només per la dificultat en contractar-los), sinó perquè estan fent trontollar els ciments clàssics de l' oferta i la demanda introduint nous hàbits de compra i noves necessitats. Tot gràcies, és clar, a l'ús massiu i global de les noves tecnologies.

Els supermercats clàssics han hagut d'adaptar-se a la compra on-line, incloent les modalitats d'entrega a casa o a botiga. Les immobiliàries i bancs ja no juguen amb els arguments del patrimoni de tota la vida per col·locar vivendes o hipoteques. Les botigues de roba, a permetre la compra i devolució sense cost si una talla no és la correcta. Els restaurants, a tenir sistemes de control de reserva en línia per internet i a patir crítiques a la xarxa... En fi, un munt de canvis que estan fent que la indústria en general analitzi aquesta generació "fenomen" per entendre què volen i com ho volen.

Per a mi, els nadius digitals eren aquells que van néixer amb eines digitals substitutòries de les analògiques. Els mil·lenials, en canvi, han usat les eines digitals de forma natural per fer canviar la societat lentament, però de forma profunda, cap a un lloc on encara no hem arribat, però pel qual tots ens estem preparant.