Aquestes eleccions que vénen m'han fet parar una mica més les orelles que en altres ocasions. Lluny de fer-ho per veure qui m'ofereix més, m'ha servit per veure com, des del món polític, es ven una idea al ciutadà. En un moment com l'actual, de vaques no massa grasses (per no dir anorèxiques), ha estat tot un experiment i una experiència per mi escoltar les iniciatives, propostes (i també propostes de bones intencions) d'alguns dels nostres líders polítics.

Als fòrums que m'he acostat es feia una pregunta molt concreta als candidats, que penso que per ells ha estat un repte interessant, doncs no se'ls demanava la presentació del seu programa electoral, sinó que se'ls feia centrar en un punt molt concret: la seva postura i projectes en matèria d'innovació i noves tecnologies.

Qui més qui menys, ha tret diversos temes relacionats amb economia i empresa, els ha relacionat directament amb la creació d’ocupació, i ha fet palès que, a la comarca, cal atraure més inversió que doni un impuls a l’economia i al treball. Directament relacionat amb tecnologia s’ha parlat, en tot moment, del tema 'insígnia' que està duent a terme l’ajuntament d’Igualada: l’estesa de fibra òptica. Tothom està d’acord que una infraestructura d’aquest tipus és un pas de gegant per atreure noves empreses, però també ho està en que el més important és mantenir les tecnològiques que hi ha actualment a la comarca. Perquè... sabíeu que la nostra és una de les comarques amb més empreses del sector de les tecnologies de la informació i la comunicació? Llevat de la zona d’influència de Barcelona, és clar...

Paciència, però, als que ja penseu en els avantatges que la fibra us donarà: el desplegament total a la ciutat durarà força anys. En aquest moment s’han connectat ja algunes infraestructures municipals, es prepara la connexió al polígon i es farà una prova pilot al barri dels set camins. Si tot va bé, a partir de llavors es procediria al desplegament gradual a la resta de la ciutat.

Canviant de tema, a nivell dels candidats, i llevat d’algunes excepcions, l’ús de les xarxes socials per part d’aquests és força discret, tot i que cap al final de la campanya s’han començat a moure una mica més. Serà que en política i tecnologia és com allò que ens passava quan estudiàvem: “és que jo sóc de lletres...”

Un altre punt on alguns van fer insistència és en l’importància que el nou govern que surti a les urnes alleugi l’ajuntament. Eps, no parlo de tisorades, es refereixo a que es faci més ràpida la gestió municipal facilitant els tràmits als ciutadans i, sobretot, la velocitat en que aquests es tanquen.

Mogut per la curiositat, i ajudat per la casualitat d’haver de fer alguns tràmits a l’ajuntament de la ciutat, m’he posat a remenar la seva pàgina per veure, realment, la oferta de tràmits on-line que hi ha. D’entrada, ens topem amb una opció que ja anuncia que alguna cosa o altre es podrà fer: IgualadaTràmits. En entrar-hi, se’ns ofereix un conjunt d’utilitats relacionades amb els diferents àmbits municipals, però una altra opció en trenca l’harmonia: Tràmits On-line eTram. En aquest punt ja he entès que no tots els tràmits de l’ajuntament es poden fer en línia, doncs si es comparen les opcions disponibles en una i altra secció, ens adonarem que l’electrònica és minoritària. Tot i amb això, crec que ja és un pas important que existeixi un punt des d’on el ciutadà pot descarregar-se els formularis necessaris per a fer un tràmit i, a més, rebi informació sobre tot el que ha de portar a sobre el dia que els presenti a la casa de la vila. Dels que ja es poden fer totalment des de casa? Doncs res a dir! L’eTram és un projecte liderat pel Consorci Administració Oberta de Catalunya (www.aoc.cat) que es posa al servei de les administracions catalanes per fer més fàcil i efectiva l’administració electrònica. Així, usen l’eTram molts dels ajuntaments catalans, posant a l’abast del ciutadà un munt de tràmits administratius que apropen l’administració local a les pantalles dels ciutadans.

Llavors és quan he començat a pensar en què implica que les persones pugin fer els tràmits amb l’administració pública en general i, realment, els avantatges són per totes bandes. Quan al ciutadà, les més clares són comoditat i rapidesa. Quan a la pròpia administració, potser l’estalvi econòmic és el més rellevant, donat que existeix una clara reducció del paper i una agilitat que la tecnologia dóna, impensable fa uns anys.

Tot i amb això, si un es fixa quan va a un ajuntament (no cal que sigui el d’Igualada), les carpetes i arxivadors en paper corren amunt i avall per les oficines dels treballadors públics i molts cops, després de mirar la pantalla, aquests se’n van a cercar un expedient “físic” que posen sobre la taula per continuar parlant.

Podem pensar: amb la tecnologia que existeix i els recursos que els ajuntaments han tingut fins fa poc, encara anem així? Tenim tota la raó de fer-nos una pregunta així. El que passa és que no tenim en compte un factor clau perquè això encara no s’hagi produït: l’humà. Si pensem en els anys que fa que un servidor públic fa els mateixos processos, o molt semblants, ens adonarem que són directament proporcionals a la seva resistència a canviar, per molt avantatge que això suposi per totes bandes.

Però no llegiu aquí que això és una crítica al funcionariat. Al món de l’empresa passa exactament igual. És molt difícil canviar costums. A la meva, encara no he aconseguit eliminar el maleït post-it de les pantalles dels ordinadors. Seriosament, la implementació dels sistemes d’informació (com ara CRM’s i ERP’s i les eines de Bussines Intelligence) implica que s’involucrin tots els nivells de l’organització. Del més baix al director general. Només d’aquesta forma s’aconseguirà l’èxit total. En una empresa, encara que la comanda arribi per Internet, és en els processos següents on es veu el nivell de solvència tecnològica d’aquesta. Com és lògic, el món empresarial (que observa amb lupa els seus indicadors econòmics) lidera la implementació d’aquestes eines. El seu personal rep formació i s’acostuma als nous processos. Per fi desapareixen les carpetes i els arxivadors i es substitueixen per dispositius electrònics i circuïts de documents en xarxa.

Inexorablement, el món de l’administració pública està anant al darrera i el primer pas ja s’ha fet. Les estadístiques diuen que, de moment, es poden fer més del 60% dels tràmits administratius on-line, i es preveu que molt aviat siguin la totalitat. Després d’això tocarà canviar la forma de treballar interna, l’aconseguir que aquesta administració electrònica ho sigui en tots els seus nivells, i s’abandoni la carpeta definitivament.

Sempre penso, quan veig les sigles e-govern (govern electrònic), en com seria si els nostres dirigents fossin electrònics, realment, i no pas persones. Si, com a les pel•lícules futuristes. Un govern electrònic no hauria d’entendre-hi en ideologies ni seria presumptament corruptible... 'només' hauria de governar... Un món perfecte?