Encara que fa uns anys ens era difícil pronunciar juntes aquestes dues paraules, personatges com en Ferran Adrià han fet que ara, quasi, siguin inseparables.

Molts sabeu que, personalment, tinc el cor dividit entre aquests dos mons i, mentre de dia em dedico a un, a la nit em desconnecto en l’altre. I no puc evitar pensar en la forma de connectar-los tots dos.

No parlo de fer cuina tecnològica. Tinc tendència als plats de tota la vida i intento fugir de les truites en forma d’esfera (que tenen el seu mèrit, eh?). Més aviat m’inclino per veure com les eines actuals poden donar un cop de mà en la gestió diària d’un restaurant, en com permeten aconseguir més clients i en com poden fer que aquests interactuïn amb ells mitjançant l’univers d’andròmines mòbils que hi ha al mercat.

Existeixen aplicacions per a tots els gustos. Si parlem del món del vi, aplicacions com Vinthink.com ens ajuden, en forma de xarxa social, a crear i obtenir notes de tast i poder-les compartir amb els altres. Algunes aplicacions, amb una simple fotografia de l’ampolla en tenen prou per aconsellar-nos amb què maridar un vi i informar-nos de totes les seves peculiaritats. Alguns restaurants ja han començat a apostar per les noves tecnologies i, discretament, veiem com a les taules apareixen tauletes per poder “fullejar” l’oferta dels diversos cellers que s’hi ofereixen.

Alguns, més agosarats, submergeixen directament l’oferta gastronòmica en tecnologia i així, neixen establiments com Eatperience, on la taula fa directament les funcions de tauleta interactiva i pots triar des de la mateixa. La idea és bona, tot i que no tinc massa clar si el restaurant encara és obert. Potser la cuina no estava a l’alçada de la tecnologia.

Una de les coses que sí que ha canviat el món hostaler són els llocs web que referencien restaurants i recullen les opinions dels comensals. Llocs com www.tripadvisor.com s’han convertit en autèntiques guies “Michelin” en les quals els usuaris confien més que no pas a  preguntar a algun veí: “hi ha algun lloc que es mengi bé, per aquí?”. Creieu-me que avui dia, els restaurants es disputen la posició del rànquing de guies com aquestes que, de veritat, poden fer molt mal a la imatge dels establiments. A més, des d’elles es permet, també, fer reserves en línia.

Parlant d’això, ara ja no se’ns fa estrany usar el telèfon mòbil per fer reserves en hotels i restaurants. Però no pas trucant-los, sinó usant aplicacions mòbils que ho permeten. La mateixa comentada abans, però també altres de ben conegudes com www.buscorestaurantes.com o www.atrapalo.com.

Anant una mica més enllà, haureu vist també per televisió anuncis d’aplicacions com www.laneveraroja.com o www.just-eat.es. Aquestes permeten, sense haver de trucar, fer comandes de menjar a domicili en un munt d’establiments del nostre voltant, a cop de mòbil. Com veieu, l’oferta d’aplicacions està creixent al voltant de tot tipus de sectors i serveis, i el que ens queda per veure.

Probablement, el següent pas sigui connectar-ho tot per tancar el cercle. Si hi penso bé, la decisió d’anar a sopar o dinar fora normalment és planificada i, essent així, no estaria gens malament poder fer la reserva des del mòbil des de qualsevol lloc, a qualsevol hora, però amb algun valor afegit. M’imagino, com qui reserva al Liceu, veure el plànol del restaurant i poder triar taula. A més, poder triar si hi vull espelmes o no, per exemple, i poder decidir quin vi del celler prendré. D’aquesta forma, l’establiment ja pot tenir-lo a temperatura i, si cal, poder demanar que me l'obrin i el decantin unes hores abans de la meva arribada. A continuació, em veig triant els plats que demanarem per evitar allò del “no ens en queda” o “aquest plat triga quaranta minuts” i, en forma d'alarma, rebent avisos sobre els agents al·lèrgics del plat. Llavors, a l’arribada al local, tot seria a punt i perfecte.

Què us sembla? Ho faríeu? O preferiu el mètode clàssic?