Per a mi, el plantejar-se qüestions existencials profundes no és pas un tema reservat a persones amb un destacat nivell intel·lectual. Sóc dels que crec fermament que totes les persones es plantegen els mateixos dubtes i qüestions, sigui quin sigui el seu nivell social, coeficient intel·lectual, raça, sexe i religió. Ho dic perquè molts cops he sentit gent que parla d’això com si es tractés d’un actitud vers la vida reservada als més dotats d’intel·ligència i, la resta de mortals, hi visquessin d’esquena.

En molts moments de la vida tothom es planteja qüestions com d’on venim, on anem, on som, qui ens ha creat... I, potser, el que diferencia les persones vers les preguntes és l’actitud posterior en pensar en les respostes. Hi ha gent que té aquests pensaments i continua amb la seva vida, d’altres entren en profundes depressions i, d’altres, es tornen extremistes radicals. Depèn de quines respostes ens semblin més coherents amb la nostra realitat humana.

Aquestes preguntes, com tot, han anat evolucionant al llarg de la història. Un exemple ben clar és que els antics no podien preguntar-se sobre la vida en altres planetes perquè creien que els puntets nocturns que provoquen els estels eren forats per on els deus els escoltaven.

Amb l’entrada a l’era tecnològica, s’ha fet un pas més en les teories sobre la nostra pròpia existència; hipòtesis que s’apropen a Matrix, però que fan un pas més. A la pel·lícula, les màquines esclavitzaven els éssers humans per a usar-los com a matèria primera, tot fent-los viure una realitat simulada, que seria el món que tots percebem.

Ara, existeix el corrent científic que pensa que el nostre món és una realitat simulada en un entorn informàtic, creat per éssers més avançats en el temps i el coneixement. Sí, tal i com ho sentiu. Aquesta teoria, que en principi sembla més descabellada que cap altra cosa, és avalada per prestigiosos científics de la NASA, filòsofs, tecnòlegs i altres personatges influents que fan que, al final, hagis de reflexionar sobre el tema. Un dels noms que més sona en el tema és el filòsof Nick Bostrom, sobre el que podeu llegir més a Simulation Hypothesis, a Wikipedia, per als qui us agradi la lectura.

Personalment, m’encanta llegir sobre teories de l’existència (tant antigues com clàssiques o futuristes), però jo sempre hi trobo un problema: no arribo mai al cap del carrer. La teoria de la reencarnació, l’existència de Déu, els extraterrestres, i aquesta nova teoria de la simulació informàtica em provoquen la pregunta final: i què hi ha al darrera?. És a dir, en el supòsit que existeixi aquesta societat avançada amb un poder informàtic tan gran capaç de crear una realitat innegable per a nosaltres... D’on prové aquesta? Quan va començar? I qui la va crear? Una societat encara més avançada? I a aquesta?

Com veieu, al final acabo embolicat en un catúfol de nivells d’existència que sembla una col·lecció de Matrioskas, encara que a diferència de les nines russes no veig ni la més gran ni la més petita...