A aquestes alçades estic ben segur que tots els que esteu llegint aquest escrit esteu informats dels problemes de comunicació que hi ha hagut a la nostra ciutat, i també a d’altres llocs de la comarca. I malgrat  tot des de telefònica (o Movistar, com vulgueu) es parli d’incidències massives, la veritat sabuda per tothom és que tot el que ha passat ha estat fruit d’un sabotatge relacionat amb la vaga de treballadors externs de l’empresa.

Sí, abans les vagues eren vistoses i molestes. Tallaven carrers, veies “piquets” informatius... Però la vaga d’aquest cop ha estat, més aviat, una vaga de “guant blanc”. Unes tisores, saber on has de tallar i... clac!... l’economia local pot engegar-se a dida.

Podeu pensar que això ha afectat especialment  les empreses tecnològiques, com la meva, però res més lluny de la realitat. Hi ha massa coses que depenen de la connexió al servei de telefonia. A la zona del polígon, per exemple, la majoria d’empreses ens hem quedat sense cap tipus de servei, ja que normalment tots depenen del mateix.

El restaurant del costat, sense poder rebre reserves (ni telefòniques ni per Internet) en un dia com el que es feia el ral·li Ciutat d’Igualada, i sense poder cobrar amb targeta. Una empresa fabricant de software, sense servei tot i disposar una línia especial d’atenció als seus clients i contractes de manteniment amb telefònica que asseguraven la reparació en qüestió d’hores. Una distribuïdora comercial, que treballa a nivell internacional i basa el seu negoci en Internet, desconnectada del món durant més d’una setmana...

Com és normal en aquests casos, tothom s’ha afanyat a dir-hi la seva i s’ha afegit més llenya al foc. Des de qui té un parent no sé on i es va estar dos mesos sense servei fins el que ha vist qui tallava el cable amb una “cisalla” enorme. La veritat és que ha estat molt trist veure la impotència general de persones, empreses, associacions i administració a solucionar tot això, malgrat tots i cadascun d’ells han fet els impossibles per provar de resoldre-ho.

Avui en dia, un món sense connexió és inimaginable... però tot és tan fràgil que fa por. Pels qui heu passat per la zona de l’Avinguda Europa aquests dies, potser haureu vist algunes patrulles dels mossos aparcades davant caixes d’obra, observant com alguns operaris (si podien sense identificació), reparaven les destrosses. Sí, i és que a banda de protegir el treballador dels seus companys, l’altre objectiu era vigilar que no tornessin els sabotejadors. Tingueu en compte que en aquesta zona hi ha les connexions cap a serveis bàsics com els mateixos Mossos d’Esquadra o l’Hospital d’Igualada. Esperem que hi hagués plans de contingència per a casos com aquests.

I ara... què? Els afectats hem presentat una demanda conjunta, vehiculada per la Unió Empresarial de l’Anoia, que veurem quins resultats dóna. El més normal és que se’ns perdoni el valor econòmic dels dies que vàrem estar desconnectats i ja està. Però la valoració de tota la resta, es farà? I si es fa, com? Realment la connectivitat és un intangible que costa valorar... fins que la perds.

Ja veieu que l’economia... penja d’un fil. Textualment. I si no, proveu de tallar-lo.