Aquest matí he anant al banc, mig adormit com sempre per l’hora que era i, mentre m’esperava, he estat fullejant la propaganda que hi havia per allà sobre. M’ha caigut la vista en un full on hi deia: ‘porta’ns la nòmina i t’emportaràs una SMART TV’. Smart.. smart... una de les traduccions d’aquesta paraula anglesa és intel·ligent, he deduït que aquest és l’adjectiu vàlid que correspon a les funcions de l’aparell anunciat.

Smart és un altre dels anglicismes que la tecnologia aporta al nostre dia a dia, ampliant l’eixam de denominacions i sigles que molts cops ens fan suar. Si hi penseu, us adonareu que feu servir moltes paraules que fa uns anys ni haguéssim imaginat, però ara les trobem d’allò més normal. Envia’m un ‘mail’, et passaré un ‘waths’, faré un ‘twit’...

La paraula smart encara té molt a dir. De fet, és una paraula que molts fabricants ja comencen a usar per a etiquetar els seus productes i molta gent l’usa per descriure conceptes. Passa una mica com amb el tema 2.0 i Internet, usant aquest terme per descriure una filosofia de treball.

No penseu només en tecnologia informàtica. De fet, potser en veure la paraula que ens ocupa heu pensat directament en el cotxe que es diu així.

En el cas de la televisió que he vist d’oferta (finançada) al banc, el terme smart fa referència a les funcions addicionals (i avui per avui no massa habituals) que incorpora i que la fan ser una televisió ‘intel·ligent’, a diferència de les habituals i ‘mundanes’. Internet, connexió Wifi, xarxes socials, eines multimèdia per veure les nostres fotografies i vídeos, disc dur..., son unes quantes de les funcions que fa, a banda de deixar veure la televisió ‘normal i corrent’ (digital, això si). Cada cop més, ens apropem a l’electrodomèstic futurista que ja fa temps que somniem: un centre d’oci amb televisió i vídeo a la carta, que a més inclou els nostres arxius, fotografies i vídeos i que permet navegar per Internet i gestionar correus i xarxes socials.

Un altre dels àmbits on s’està introduint aquest terme és el d’urbanisme. No heu sentit res encara de les ‘Smart cities’? Les ciutats intel·ligents es podrien descriure com aquelles que són capaces d’aprofitar les dades que produeix el seu mateix funcionament per millorar-ne la gestió i fer-les més sostenibles i competitives, i oferir més qualitat de vida als seus habitants, gràcies a la pròpia participació de tots.

No, no és ciència ficció, és un tema molt actual del que ja n’hi ha experiències pilot a tot el món. Sense anar més lluny, a Sant Cugat hi trobem el primer carrer intel·ligent del país, que es va inaugurar a finals del 2011. De moment compta amb poquetes utilitats, si ho comparem amb totes les que pot tenir, però són prou importants com per pensar en tots els avantatges que comporten.

Per exemple, una de les coses que fa aquest carrer és informar als conductors, a través de panells indicadors, de si hi ha aparcament o no. Així es poden estalviar temps i benzina en no donar massa voltes per buscar-ne.

Una altra utilitat són les papereres de compostatge, alimentades per energia solar, que són capaces de compactar la brossa quan detecten que són plenes i, així, s’estalvia fins al 80% dels costos de recollida.

O els sensors d’humitat, que no activen el sistema de reg si veuen que el carrer és moll, o els detectors de moviment, que apugen la intensitat del llum dels fanals si hi ha algú caminant per la zona...

I això només és el començament. Ens trobem davant una futura revolució que no ha fet més que començar. D’això n’ha estat testimoni l’organització del primer congrés mundial Smart City Expo, celebrat a Barcelona a finals de 2011, que ja s’ha convertit en referència mundial en aquest tema. Si en voleu veure més informació, podeu visitar aquesta pàgina web.

Ja sento la meva mare dient-me: ‘falòrnies!, aviat les persones serem com autòmats i ningú sabrà fer res...’, frase que em repeteix quan descobreix les utilitats d’aparells com el GPS, per exemple...

Potser no ens n’adonem, però estem voltats de productes ‘smart’... Els cotxes, per exemple, que apugen el volum de la ràdio quan més ràpid anem o ens avisen si superem el límit de velocitat, o els telèfons mòbils, que ens diuen el temps que fa al lloc on som (ja que el detecten), o les memòries de les balances que, pujant sobre i depenent del pes, saben de quin usuari es tracta, o les persianes de casa, que pugen i baixen depenent del sol que fa i de l’hora del dia...

També és interessant saber que, a banda d’intel·ligent, alguns dels altres significats en context d’aquesta paraula són elegant i ràpid. Si les ajuntem totes tres, el resultat és més que atractiu: intel·ligència, rapidesa i elegància. Què més voleu?