La responsabilitat amb el medi ambient és un tema de primera línia. Reciclar, recuperar, renovar, optimitzar... són paraules que, des dels polítics a les empreses més punteres, incorporen als seus discursos i campanyes a tort i a dret. Molts cops em pregunto la sinceritat d’aquestes, doncs avui en dia interessa més usar-les en bé del balanç comptable que en el del nostre planeta.

En la meva humil opinió penso que, potser a vegades, ens passem una mica de la ratlla quan filem tan prim. Certes informacions fan que, fins i tot, ens arribem a sentir culpables d’algunes accions innocents que fem d’esma, a diari. Per exemple, consultar a Google. I és que ja fa temps em va caure a les mans un informe sobre el consum elèctric (i la conseqüent emissió de CO2 a l’atmosfera) que es produïa en fer una sola consulta a aquest conegut cercador.

Aquest informe, creat per un doctor de la Universitat de Harvard i publicat al Daily Telegraph, afirmava que dues consultes a Google generen tant CO2 com el que es produeix en fer bullir una tetera.

Dues consultes! Si em paro a pensar les consultes diàries que faig, puc quedar-me esgarrifat... Òbviament, Google no va tardar en rebatre aquest informe, amb números a la baixa sobre l’estudi inicial: 0,02 grams de CO2 en lloc dels 7 grams que indica l’anàlisi universitari i fent èmfasi en que estan treballant de forma constant en programes d’eficiència energètica i en investigació sobre energies netes i renovables. Així podran posar l’adhesiu de: respectuós amb el medi ambient!

No sé si això m’ha vingut de nou només a mi, però molts cops fem coses que ni pensem en les conseqüències que poden portar o amb els recursos emprats per a aconseguir-les... hi havíeu pensat mai?

No cal que ens sentim malament. També podem mirar-ho amb una òptica diferent i així ens sentirem millor: jo, ja fa temps, compro tot tipus d’article per Internet. Sí, malgrat el consum de CO2 que això pugui generar... Però és que llavors penso que encara sóc més responsable, ja que d’altra manera hauria d’agafar el cotxe, fer trucades, desplaçar-me a buscar l’article, etcètera... Si no existís Google, per cercar alguna informació especial probablement m’hauria de desplaçar a la biblioteca més propera. Llavors, l’equivalent en diòxid de carboni emès seria infinitament superior, no?

Uff... ja em sento una mica millor.

Posats a filar prim, i després de malgastar una mica de CO2 cercant a la xarxa sobre temes relacionats, he topat amb una informació d’allò més increïble. Bé, potser no tant, doncs es tracta d’un producte que ja es troba en funcionament al món real, però suposo que estareu d’acord amb mi que és una mica... especial?

Resulta que, fins ara, quan un es mor te dos camins: ser enterrat o ser cremat. Aquesta última opció, fins ara, ha estat l’abanderada per moltes persones que, com si d’una moda es tractés, deien: no, no, a mi... que m’incinerin.

Doncs a les dues opcions esmentades, cal afegir-n’hi alguna més. Per exemple, la “liqüefacció”. Si, si, liquar els cadàvers en lloc de cremar-los. L’excusa per a fer-ho és ser responsables amb el medi ambient. Resulta que és un mètode que consumeix molta menys energia i, per tant, pot oferir el mateix adhesiu que Google: respectuós amb el medi ambient.

Es tracta de posar en cadàver en un tub d’acer, tirar-hi un producte químic, augmentar la temperatura i la pressió de l’interior i... apa, en tres horetes reduïts a líquid. A l’interior de la cabina només hi queden els ossos (ben pelats) i alguna que altra pròtesi que s’eliminen, també, d’una forma més eficient i responsable que amb la cremació.

Convindreu amb mi que es tracta d’un invent d’allò més especial, no? Pels més curiosos, podeu cercar (acuradament) a la xarxa el nom Resomator.

En fi, ja sabeu, si voleu ser respectuosos amb el medi ambient cal que feu el de sempre: separar la brossa (si pot ser fer compost amb l’orgànica), reciclar, començar a pensar amb el cotxe elèctric i... incloure-hi alguna cosa nova: fer cursets per aprendre a usar els cercadors més eficientment, per exemple, i, al final i junt amb el testament, la petició de liqüefacció...

Ignoro què se’n fa del producte resultant, però ja que escric aquest article l’onze de setembre, no estaria malament poder regar el pi de les tres branques...