La curiositat és intrínseca a les persones. Que tiri la primera pedra qui no s’ha interessat alguna vegada pel que fa el veí. I, de fet, els índex d’audiència de certs programes amb personatges estrafolaris ens ho corroboren: un èxit absolut.

Així doncs, si passem al món digital, entendrem que és més que normal que existeixin eines que ajuden a mirar pel forat del pany per saber una mica més dels demés. Facebook, per exemple, ens deixa observar (això si, previ teòric consentiment) totes aquelles activitats, aficions, fotografies i preferències que els nostres coneguts hi publiquen.

Ara bé, qui no ha pensat mai en entrar a llegir el correu electrònic d’una altre persona? O qui no ha volgut escoltar una conversa privada? Com tot en aquest món, molts d’aquests desitjos són innocents i sense més malícia que satisfer la pròpia curiositat. Ja fa un bon grapat d’anys, però, entrar a casa dels altres, ni que sigui digitalment, s’està convertint en un negoci lucratiu i, també, en una eina política i terrorista que està desencadenant una guerra cibernètica sense precedents.

Un dels negocis amb més futur de l’actualitat, vaticinen els experts, és aquell relacionat amb la seguretat informàtica. I és ben veritat. Els sistemes informàtics, cada cop més complexos i avançats, deixen un rastre de forats de seguretat increïble que permet que persones qualificades (i ara ja potser no tant) entrin i en prenguin el control. Malgrat els esforços dels administradors de sistemes, a l’actualitat no existeix cap equipament segur del tot. Al final, les portes s’obren i la informació flueix. 'Feta la llei, feta la trampa' es converteix en 'Sistema segur, sistema rebentat'. Hi ha diversos concursos arreu del món que es dediquen a premiar a aquells pirates informàtics que tarden menys temps en rebentar un nou sistema de seguretat.

Un dels exemples més salvatges i il·lustratius de l’actualitat és Wikileaks. Aquest lloc Web, que existeix des de fa força temps, es dedica a publicar informació confidencial classificada de diversos governs d’arreu. Imagineu el rebombori que això està causant. I probablement, aquest accés a dades d’un nivell de seguretat tan elevat és degut al descuit d’algun administrador de sistemes o als forats de seguretat que no s’han corregit del propi sistema operatiu, o dels aparells d’interconnexió de l’equipament digital.

I és clar que tot això ha portat, i està portant, una cua molt llarga. Per una banda, els defensors de la llibertat d’expressió donen suport incondicional a Wikileaks. Per l’altra, els governs (sobretot el d’EUA) s’afanyen a treure decrets per a desconnectar i prohibir l’existència d’aquest lloc. Empreses molt populars com Amazon i Paypal ja han cancel·lat tota relació amb aquest lloc Web. Ara, els seus gestors, amb l’ajut d’activistes d’arreu, l’estan replicant en molts servidors perquè sigui impossible d’eliminar.

A banda d’informació governamental classificada, Wikileaks també ha publicat informació confidencial sobre, per exemple, clients d’entitats bancaries de paradisos fiscals. I el més significatiu és que no només s’hi publica informació pròpia, ja que existeix un sistema molt senzill per a enviar-hi documents confidencials per part de tercers.

Pensem, doncs, en l’avidesa d’informació que tenim les persones i, després, pensem en si la informació que tenim als nostres sistemes informàtics és o no confidencial i quin nivell de perjudici tindríem en cas que aquesta caigués en mans de desaprensius. Potser més d’un hauria de córrer...

No n’hi ha prou amb instal·lar programes antivirus d’última generació. A més d’això, i d’anar amb extrema cautela, una de les coses que es poden fer és conèixer el món de la pirateria informàtica i les tècniques usades actualment. Quasi tots pensem que els virus entren pel correu electrònic si no estem al cas, però la cosa és molt més gran. El simple fet de passar pel costat d’algú que tingui un telèfon mòbil amb el Bluetooth actiu ja és un risc a considerar, igual que ho és usar un pendrive de forma indiscriminada a qualsevol ordinador que se’ns presenti. Sabíeu que amb aquesta acció se us pot extraure tota la informació sensible del vostre ordinador (contrasenyes principalment ) en qüestió de segons?

Malauradament, no podem fer res si ens prenen el telèfon mòbil o el portàtil, però com a prevenció hi podem instal·lar mesures per a impedir la divulgació dels seus continguts i fotografies. I si no, que li preguntin a la Hanna Montana, a qui li van prendre el mòbil i en poques hores ja corrien per Internet fotografies seves semi‑despullada a la dutxa. Penseu-vos-ho abans de confiar les vostres imatges, contrasenyes i altres dades sensibles als cada dia més intel·ligents telèfons mòbils.

Existeixen milers de llocs Web que ens poden ajudar a aprendre i a protegir-nos. Podem ser pirates informàtics per a crear contramesures contra aquests. Un dels més coneguts a nivell de l’estat espanyol és Hackhispano (http://www.hackhispano.com), on s’hi troben milers de preguntes, respostes i consells al voltant de la seguretat informàtica. A nivell empresarial, s’estan imposant noves normatives i certificacions, com la ISO 27001, que pretén ser un standard sobre seguretat informàtica. Al lloc Web http://www.iso27000.es/, a l’apartat Herramientas, s’hi troben un munt d’eines que ens poden ajudar a millorar la seguretat informàtica tant personal com empresarial, a qualsevol nivell.

Si no pots amb ells... uneix-te a ells, diuen.