M’encanta la velocitat de mutació i d’adaptació que té el nostre llenguatge, el llenguatge popular, que se'n diu. I especialment a l’hora d’incorporar noves paraules. De les malles en diem leggings, d' “anar a córrer” en diuen running, tot i que fa pocs anys se'n deia footing. Internet i les xarxes socials han accelerat (i molt) la incorporació de noves paraules en pocs temps.

Una de les últimes que hem incorporat al nostre llenguatge popular són els “mems” (en català correcte en direm mems, no “memes”). És a dir, les vinyetes gràfiques en clau humorística que fem like a Facebook, retuitegem a Twitter o enviem als grups de Whatsapp. Els mems estan de moda i tothom en parla: “Els millors mems de l’alineació indeguda del Madrid”; “Anem a repassar els millors de la setmana en el programa d’avui divendres” o els “Millors mems del #DebateDecisivoNiQueSiguiA13DiesDeLesEleccions”.

Ara toca parlar dels mems i fer llistes amb els millors mems de qualsevol cosa que hagi passat al nostre entorn (ho reconec, jo també en sóc culpable). Ens dóna visites a la web i minuts de glòria a la tele. Tot bé… si no fora perquè estem confonent una part amb el tot. El que avui diem que són mems en realitat no ho són, de mems. Avui diem que això són mems:

Tots aquests elements, en realitat, són “chops”, imatges que algú fa des de casa (alguns fins i tot des de la feina) amb programes d’edició gràfica com el Photoshop (d’aquí en ve el nom, “chop” com a abreviatura de “Foto-chop”). Es comparteixen a les xarxes socials i ens fan riure. Però no són mems. O no ho haurien de ser.

Els mems, originàriament, són aquelles imatges o fotos que s’han popularitzat a Internet, que es fan servir de forma recurrent i que es modifiquen en part per dotar-los de sentit. Com la cara d’en Rajoy preguntant-se “¿Y la europea?” que ha estat reproduïda en milers d’imatges:

Els mems són, segons el Termcat, un:

Element informatiu, generalment una imatge, una frase o un vídeo de to humorístic, generat a Internet o en altres mitjans audiovisuals, que s'escampa per les xarxes socials i és imitat, compartit o utilitzat per un gran nombre de persones.

Tal com diu el Termcat, el mem és “imitat”. És a dir, una imatge, frase o vídeo que es fa servir per crear noves imatges o vídeos. La foto d’en Rajoy al plasma és un dels grans mems d’Internet, però la foto del debat d’Atresmedia, per molt que tingui el plasma d’en Rajoy, és un “chop". La foto de la Soraya ballant és un mem, però posar-la en el debat decisiu és un “chop”. L'escena de Pulp Fiction on en John Travolta es dóna la volta és ja un mem, les adaptacions són chops.

Alguns exemples d’imatges que si són mems (algun d'elles molt recurrents):

I ja no parlem dels que cataloguen com a mems tuits enginyosos. Fer un tuit enginyós, tècnicament, tampoc és un mem. És fer un tuit enginyós.

Frases que sí s’han tornat mems (en part gràcies a sèries de televisió, en part gràcies a l’AMP?)

Si saben como me pongo pa’ que me invitan.
¿xxxx? (posar-hi qualsevol nom) ¿Quien es xxxx?. Yo me llamo Tipo de Incognito.
Gracias xxx (posar-hi qualsevol nom) contigo empezó todo.

Per això deia que m’encanta la facilitat de mutació i d’adaptació del missatge. Perquè d’una part (el mem) en fem tot el conjunt (les publicacions en clau humorística que es fan a Internet). Personalment m’agradaria que cada cosa es continués dient pel seu nom: mem, “chops" i tuits divertits (digueu-me purista si voleu). Però si la paraula mem ho ha d’incloure tot, endavant, no serè jo qui en faci una croada en contra de la nova definició de la paraula mem. Simplement ho volia deixar per escrit, perquè sapiguem d’on venim i cap a on anem.

PD: Perdoneu que no citi les fonts de les imatges. Com que no en sé l’autor/a original prefereixo no posar-les.