Estimada Jennifer Lawrence,

Aquesta setmana m’he topat, sense voler-ho, amb una dotzena d’imatges “privades” de la teva persona. Les xarxes en van plenes i les imatges eren allà davant meu, no vaig poder fer res per evitar-les, em sap greu. M’han dit que hi ha un vídeo teu circulant per la xarxa, espero no trobar-me’l perquè no m’interessa en absolut. Tampoc en faré difusió, no m’agradaria rebre una denúncia en nom del teu advocat. Però noia, si m’ho permets, l’has ben cagat.

Sé que diràs que tot això és culpa d’un o varis hackers. Sé que diràs que tot això és culpa de l’iCloud i que buscaràs les pessigolles a gent d’Apple per una greu errada de seguretat. Però la culpa de tot això és teva i només teva.

Cadascú, a casa seva, és lliure de fer el què li doni la gana. Si vols passejar-te nua o amb roba picant, endavant. Però… fer-te fotos? Em diràs que no ets l’única famosa que es fa fotos sensuals i tindràs raó. I em diràs que ets víctima d’un xantatge. I et creuré. Però la culpa segueix sent teva i només teva. Quin propòsit tenien aquestes imatges? A qui les volies enviar? Era només un joc personal i íntim?

Tothom, però especialment la gent de la vostra espècie, els famosos, hauríeu de saber que aquestes imatges són massa llamineres. Hauríeu de saber que sempre hi haurà algú disposat a trencar la vostra intimitat, que hi haurà gent que compartirà les imatges sense cap mena de pudor, que hi haurà gent que farà a saber què amb les fotos i que tothom en parlarà. Sou massa beneïts per pensar en la bona fe de la humanitat i en la promesa de privacitat absoluta de les grans empreses d’Internet. Tots hauríem de saber que el que circula per Internet pot ser vulnerable i que, malauradament, sempre hi haurà un hacker disposat a sabotejar-nos.

Per això, estimada Jennifer, la culpa és teva. Un altre dia taniràs amb més compte a l’hora de penjar material sensible a Internet.

Atentament,