S’ha tornat Facebook avorrit?

En els últims mesos, s’ha instal·lant a la opinió pública global la idea de que Facebook està passat de moda. Que ens avorreix més que ens entreté. Que les fotografies que hi veiem no ens interessen, que hi ha massa publicitat, que només reben invitacions per a jocs o esdeveniments als que no assistirem, que només hi ha missatges sense contingut. Molta palla i molt poc gra.

És evident que Facebook ha perdut la frescor que tenia en els primers anys. Les polítiques de l’empresa –com ara l’entrada a borsa- i els errors de privacitat –l’últim aquesta setmana, en la que s’han publicat per error milers de missatges privats- han desprestigiat la xarxa social per excel·lència. Són molts els que s’han queixat del tarannà de l’empresa i que els acusen de tenir un producte passat de moda. Però aquesta pèrdua de frescor no és culpa exclusiva d’en Mark Zuckerberg i del seu equip, com molts ens volen fer creure.

Som els usuaris qui diàriament desprestigiem Facebook i el fem avorrit als ulls dels altres usuaris. La culpa és de tots nosaltres, que no som capaços d'oferir res d’interès als nostres amics i seguidors. Facebook s’ha equivocat en moltes de les seves decisions i té una actitud fins a cert punt dèspota. Però fins ara, Facebook no ha publicat cap foto, ni cap comentari banal ni ens ha invitat a cap esdeveniment fals.

Qui es queixi de Facebook s’ha de queixar del seu grup d’amistats. Si Facebook és avorrit és per culpa nostra, que ens passem el dia a Facebook només per satisfer el nostre ego. És culpa de les empreses que creuen que per posar un producte en vendran a cabassos, dels coneguts –o no coneguts- que ens agreguen com a amics només per augmentar el seu marcador, dels que es passen el dia presumint que són excel·lents en la seva feina o dels qui ens inviten a qualsevol esdeveniment sense pensar si ens pot interessar o no.

Facebook no és perfecte, però cal que ens replantegem la forma en la que hi estem. L’aparell de televisió no és el culpable de les televisions que emeten escombraries. Hem de ser més naturals, més propers als nostres amics. Evitem els egocentrismes i parlem d’allò que ens interessi i que els nostres amics volen escoltar. Deixem que Facebook sigui únicament un espai per estar en contacte amb les persones que estimem i valorem i per estar amb contacte amb les entitats i les marques en les que estem interessats.

Tots som culpables de l’avorriment de Facebook, tots ens queixem, però tots seguim publicant palla. Aposteu pel gra, per allò que realment interessi als vostres amics. Sereu més feliços i els vostres amics us ho agrairan de tot cor, els únics “M’agrada” que realment valen la pena.