Cada cop que ens connectem a una Xarxa Social podem pensar que fer servir aquests serveis no ens costa res. Aquesta percepció, però, és equivocada. Encara que en teoria aquests siguin serveis gratuïts, la nostra estada comporta beneficis per a les empreses que hi ha darrera. Encara que no toquem la cartera, paguem un petit peatge per fer-les servir.

Fa uns dies, milers d’usuaris van protestar perquè Instagram va anunciar unes noves polítiques de privacitat que, entre d’altres, obrien la porta a utilitzar el contingut dels usuaris per vendre publicitat. Molts usuaris es van indignar i van acusar Instagram de voler fer-se rics a costa dels seus usuaris i els responsables es van veure obligat a rectificar. Qui té la raó, en aquest tipus de casos? Per molt que sigui estrany, tots dos actors.

Darrera de totes les Xarxes Socials, totes, hi ha empreses o grups d’inversors que en volen treure rendiment econòmic. Hi ha diverses fórmules d’obtenir beneficis, però sempre hi són i sempre hi seran perquè sinó tancarien la paradeta. Hi ha serveis que fan pagar per tenir accés als millors serveis -com per exemple LinkedIn , que fa pagar pels serveis premium-, d’altres que recullen les nostres dades per oferir-nos la publicitat més personalitzada possible -com pot ser el cas de Facebook- i d’altres que esperen vendre el seu servei a preu d’or -com va fer la mateixa Instagram ara fa uns mesos, quan es va vendre al gegant de Mark Zuckerberg. Cada servei té la seva pròpia estratègia per obtenir un retorn econòmic i és per això que per molt que siguin gratuïts, sempre acabem pagant-los un petit peatge.

En el cas d’Instagram, el peatge han estat aquests canvis en les seves polítiques de privacitat, que es deuen simplement a l’intent de Facebook de recuperar l’estratosfèrica inversió de 765 milions d’euros per la compra del popular xarxa de fotografia. Sigui com sigui, Facebook trobarà la manera de treure-li rendiment econòmic a aquesta compra i per molt que ens disgusti, serà a través de la publicitat.

A ningú ens agrada que un servei que era gratuït passi a ser de pagament o s’inundi de publicitat d’un dia per l’altre. Els usuaris ens podem queixar dels canvis, però, malauradament, estem també obligats a acceptar-los si volem continuar fent servir aquest servei. Les empreses i els grups d’inversió són les que controlen les Xarxes i estan en el seu dret de fer-les viables econòmicament. Nosaltres, en canvi, ens reservem el dret de deixar-les de fer servir o buscar alternatives.