Si hi hagués una manera "correcta" d'educar els fills, el famós manual tan cobejat per les primerenques ja faria anys que estaria inventat i encara que al mercat hi ha molts intents, no deixen de ser només això, intents, tendències, modes, corrents ...

Si vols saber si estàs educant bé als teus fills, l'únic que has de fer és un balanç del teu dia a dia amb ells. Si els moments agradables superen els desagradables, has aprovat!!!

Perquè la relació amb els nostres fills NO és una missió: És un tracte de convivència tutelat pels majors. (I és gairebé impossible que un nen amb qui es pot conviure bé sigui un nen mal educat)

Però, de vegades, qui entorpeix aquest bé quotidià som justament nosaltres, els adults.

No tenim manual però si un munt d'apunts i amb la nostra teoria dels ideals que hauríem d'aconseguir amb ells en el futur, ens carreguem tots els presents. I no hi ha res més inútil perquè el futur mai no arriba i sempre és incert.

Pares i mares em confessen amb la boca petita que temen passar massa temps amb els seus fills. (Més ara que ja són aquí les vacances escolars). I la majoria de vegades, aquest sentiment aprensiu sorgeix perquè en l'obstinació d'aquests pares a "fer-ho bé", s'obliden de divertir-se amb ells. I a qui li ve de gust ser la senyoreta Rottenmayer, amb tanta feina i tan poc recompensat justament en les seves estones lliures i d'oci? Segur que al nostre conscient però més al nostre subconscient, se li ocorren muntanyes de coses desitjables de fer a canvi.

Relaxeu-vos.

Traieu el nen que hi ha en el vostre interior.

Aprofiteu l'ocasió de ser els que maneu per fer el que farien si fóssiu petits.

No els hi doneu els vostre temps, compartiu-lo!

Passeu-vos-ho bé i això, us ho prometo, no us llevarà ni una mica d'autoritat. Al contrari fins i tot.

A més de que farà feliços també a quants us envoltin, els acontentarà ells, a vosaltres i ambdòs us educarà millor: Com a fills i com a pares.