Som de moltes maneres distintes.

Cada una de nosaltres, amb el nostre bagatge, els nostres propis mitjans de supervivència, les nostres ulleres de veure el món i les nostres doctrines.

No en tenim prou amb això que, a més a més, mutem constantment: creixem, empetitim, ens estirem i ens arronsem, sense parar. Ens adaptem com podem i de tantes maneres com se'ns acudeixi.

Som diferents, en la forma i el contingut.

És així, però, malgrat tot, malgrat les evidències, hi ha circumstàncies que ens ensenyen que apropar-nos les unes a les altres, ens fa més sòlides i resistents. Heus aquí els poderosos i ancestrals "cercles de dones".
I una d'aquestes circumstàncies, ho dic a ciència certa, gairebé una excusa de la natura per aquest fi: és la maternitat.

Sense que se'm titlli de feminista, que crec que no ho sóc, haig de dir que només una dona amb fills pot arribar a identificar-se en molts dels moments, feliços o agònics, que una altra mare pot sentir.

Saber que et poden comprendre t'ajuda a respirar. Si respires estàs viva. Aïllar-se de les teves iguals, t'aillarà de tu mateixa.

A les futures mares:

Després del part, MAI més tornaràs a ser el que eres i molt probablement, haurà de passar força temps encara fins que entenguis que ARA ets molt millor del que vas ser. Mentrestant, en aquest trajecte fins arribar, la meva recomanació és que t'agafis de la mà d'altres dones com tu. Veuràs com el paisatge es torna més interessant i el camí es fa molt més planer.

Pertànyer a un cercle de dones és gairebé màgic. Sobretot quan ets mare recent.