Algú va dir: - Als nens cal estimular-los.

I els pares ho varem convertir en dogma.

Ni tan sols esperem que neixin: Musicoteràpia, colorteràpia, teràpies mil. Perquè "cal estimular", hem de treure el màxim partit a les seves capacitats.

Els apuntarem a Anglès (o Xinès o Àrab que ara tenen molta sortida), informàtica i música, a ser possible, abans que caminin. (Per no entrar en els esports).

Després, si veiem que a la guarderia no avancen amb les matemàtiques i la lectura, els posarem un reforç o els torturarem nosaltres mateixos perquè comencin la primària multiplicant a dues xifres i llegint del dret i del revés, si pot ser.

Evitarem que passin més de 10 minuts entre activitats, perquè, pobrets, borratxos de tant estímul, si es queden SENSE es posen molt nerviosos, és comprensible. Ho necessiten perquè els hem "dilatat" el cervell. Si? ¿Perquè sinó? Sempre demanen, més, més, més.

I tan adoctrinats i convençuts estem que els encomanem i ens angoixem terriblement si no tenim res a oferir-los. Ens tornem bojos per "subministrar" sense adonar-nos que NO hi ha millor estímul que NO donar estímul.

De debò volem estimular?

Benvingut avorriment. Res incita més a la creativitat (ho dic per experiència).

No sé qui va ser el propulsor del dogma però estic segura que ho hem interpretat malament o ho hem exagerat.

Si em pregunten a mi, els diré que fins i tot els deures haurien d'estar prohibits en nens menors de 8 anys i menys encara quan això els treu temps de joc (sense jocs o amb jocs rudimentaris) que és la seva forma natural d'aprendre. Així és com aprenen el que veritablement els cal aprendre en aquesta edat.

Jugar tant com sigui possible i, sobretot, avorrir-se. Avorrir-se molt.

A vegades em pregunto que pretenem en realitat? Resposta complexa. (Escolteu-vos)

Al meu entendre, tant estímul els deixa orfes d'idees i als pares ens obliga a dipositar en ells (als nens) massa atenció. Massa. Crec, honestament que, ambdues coses, no ens afavoreixen gens.

Deixeu que els nens siguin nens i oblideu-vos de fabricar un súper humà utilitzant el manual de la bona educació: No existeix.

La meva humil opinió

.