Sóc una impresentable per haver estat tants dies sense dir res. Perdoneu. Pensava que seria capaç de fer veure que l’estiu no és cap impediment per seguir escrivint amb regularitat però em temo que no és així.

Un any més us haig de dir adéu fins el setembre, quan l’escola ( gracies de tot cor als seus inventors) em retorni una part de la meva preuada llibertat.

Prometo passar-vos les fotos de la presentació de la Teresa quan les tingui ( a veure Àngels si em dones un cop de mà) i us parlaré de la Marisol, una lectora que vaig conèixer en aquest acte i que té una mirada com poques he vist, plena de paraules.

Agost ja. Vaig a dedicar-me en cos i ànima a les meves “quatre cosetes menudes” i a construir els seus records d’infància perquè, potser, ells també en puguin parlar en un futur en un bloc com aquest.

Que sapigueu que em feu molta falta i que us enyoraré segur.

Un petonet a tots.