//Plugins sense CDN ?>
A l´E.G.B, la Riba, era la llesta de la classe. La Nieto, la més "tonta".
A casa, el Marc, un deixat. La Neus, una “viva la vida” i jo, de la Verge del Puny.
I del fill petit de l´Ana només us diré que no en farem rés : és la pesta! Ja va néixer dolent.
Del Xavi de la Bet, com que encara no el conec molt, de moment, es un bon jan.
El Salvador, aquest si, és un pobre home i la seva dona una bruixa. Però una bruixa amb escombra i tot.
La Sonia no toca de peus a terra. Que en fa d´ anys que no hi toca! I La Isabel tampoc.
Classificacions
D´un no te’n refiïs. De l’altre, menys. Aquella si, si. Tothom ho sap, tothom ho diu. D’aquesta, en canvi, no me’n han parlat tan bé.
Prejudicis
N’hi ha per donar i per vendre. De “Sant Benitos” se’n fan a mida a cada moment.
Les portem enganxades. Al clatell. Son les nostres etiquetes.
Algunes ni les sabem, (ui si les sabéssim!!) i les altres si, un dia ens les vam creure i ara ens ajuden a ser com som.
Compte!!
Que hi tenim tendència; a la tafaneria i a l’etiquetatge.
I encasellem indiscriminadament, començant pels propis fills:
Si el nen és desendreçat, maldestre, tossut: Es un pallús. Si li costa, si no entén. Ruuuuc.
A qui haurà sortit tan ruc? Si!! m’esgota. Ell a mi, clar. Uff! No hi ha res a fer.
No hi ha res a fer?
Compte, compte, compte. Que se la creurà.
La marca que li fas, i els que t’escolten també.
Serà un pallús per sempre més.
Com qui? mmmmh.
(Tssst, Va! un secret: Pares i mares que em consulteu... quan us pregunto (que ho faig gairebé sempre) a qui creieu que s’assemblen els vostres fills? no estic llegint MAI les seves etiquetes (per mi no en tenen) sinó les vostres. Les que vosaltres mateixos us adjudiqueu. ;-))