Si no fos per aquestes endimoniades tanques dels cinturons de seguretat de les cadiretes quan temps m’estalviaria ! Que fàcil seria si els nens poguessin cordar-se i descordar-se sols cada vegada. Però, no.

Moltes vegades he imaginat quina mena de concepte va dur al seu inventor a dissenyar un artefacte tan complexa per les criatures (i pel seus avis), i també per algun pare o mare, segons l´estrés del dia.

Fer de germana gran em va ensenyar que amb la força bruta a la llarga, tinc totes les de perdre. No vegis quan van tenir la capacitat per tornar-s’hi ! ( Sobretot la Neus ). Així doncs, procuro que els meus fills siguin autosuficients sense necessitat de lligar-los o contenir-los sinó per ells mateixos. I escolta’m, és totalment factible.

Es més, no només ho faran sinó que, pobrets de vosaltres! si te’n descuides de cordar-te tu.

Als meus fills petits ( 3 anys) no els dono mai la ma per travessar el carrer si ells no m’ho demanen. Si van a 10 metres per davant sempre s’aturen al lloc acordat.

Volem que confiïn amb nosaltres i nosaltres, confiem amb ells?

Dependencies les justes, pel seu bé i pel nostre.