Succeeix que les embarassades i mares recents solen ser sovint aclaparadorament monotemàtiques:

- Nens, nens, nens, nens. -

No fa gaire vaig tenir l’oportunitat d’estar rodejada de professionals que de manera directa o indirecta, estan relacionats amb el món de la infància i la maternitat i els hi vaig preguntar el seu parer: - perquè ho fem això?

Alguns (per mi, els més encertats) van deduir que era una qüestió de pur instint de supervivència.

Busquem aprendre i fer comunitat.

1.- Les humanes no sabem fer de mare fins que ho som i una bona part de la nostra conducta i rutines maternals les tenim perquè les copiem.

2.- El recolzament directe o indirecte d’altres dones en el procés d’adaptació al nou fill és FONAMENTAL pel nostre equilibri emocional i vet-ho aquí que el subconscient ho cerca.

En aquests dos darrers punts (almenys amb el què està amb negreta), hi vam estar tots absolutament d’acord.