No sé molt bé si tot allò que desitges acaba passant. Tinc els meus dubtes. El que si sé segur és que si no ho desitges, mai no passarà.

Per qualsevol acció hi ha sempre un pensament que l’anticipa.

No fem res que anteriorment, inconscient o conscientment, no hàgim plantejat. A no ser que ens hi obliguin.

Perquè crec que és bo descriure a la canalla allò que ha de passar?

Perquè els fa mentalment independents. Els agradi o no, ho poden preveure. Ho fan seu. Ho accepten.

Fa anys, vaig aconseguir trencar el pànic de la meva filla gran a anar al pediatre el dia en què començàrem a imaginar ( en positiu) la situació pas per pas hores abans.

Per saber que passarà, primer, construir un desig.

Té la seva explicació.