( La Sílvia diu que pengi aquest post antic, que a ella li agrada i que el rellegeix sovint...)

Por,

A que no assoleixin amb normalitat les pautes de creixement i aprenentatge.

A que es posin malalts.

A que tinguin fred o calor.

Por

A que tinguin por.

A que no siguin prou feliços.

A que no mengin.

Por

A que no obeeixin.

A que plorin o cridin o marranegin.

A que es barallin.

Por

A que no ens deixin escoltar.

A que no ens deixin parlar.

A que no ens deixin fer.

I moltes altres pors…..

I pors diferents que quasi són pànic.

Pànic és prendre qualsevol decisió que els traumatitzi, que els avergonyeixi, que els faci diferents als altres nens i a tot allò que seria “normal” que fos.

Premissa ineludible per poder educar als teus fills i alhora, ser feliç també i a tothora que ets amb ells:

Fora pors!!

Si els hi perdem la por, confiem més en nosaltres i en l’amor que els tenim, si no permetem que temors absurds ens bloquegin, aconseguirem ser millors pares i millors persones.

Sobretot ens aproparem més a ser persones lliures.

Que en tenim tot el dret.