He fet moltes coses que no hauria d’haver fet:

He comprat aliments que no m’alimentaven i en excés.

He fet servir calefacció per simular que era estiu en ple hivern. (No em feia falta tant només per combatre el fred.)

He regalat als meus fills joguines que no els eduquen i he premés que avis i tiets els ofeguessin d’obsequis nadalencs. Els nens ni ho podien assumir. (Hi ha reis en que alguns paquets van quedar per obrir)

He omplert armaris amb més sabates que peus hi ha a casa. I samarretes i pijames que no hem tingut temps d’estrenar.

He menyspreat roba de la llar de segona mà simplement perquè no em combinava i he dit que NO a unes coixineres perquè “ves a saber tu qui hi ha posat el cap!”

I més, i més...

El títol del post em va bé però sé que és mentida.

Em fa mal mirar de convèncer-me que TOTA a culpa d’aquesta crisi és dels altres, jo almenys, hi tinc una bona part de responsabilitat.