Alguna cosa es mou a Igualada. Malgrat la crisi que emmordassa, castiga i fueteja el sector – la moda omnipresent de les Cinquanta Ombres d’en Grey també contagia el llenguatge- hi ha una remor de fons que diu que malgrat els entrebancs hi ha esperança a la indústria local del tèxtil. L' actitud però continua sent la mateixa: genolls pelats i capacitat d' acció-reacció per obeir les ordres dels qui manen ja siguin autòctons o forans.

Un indicador d’aquesta activitat que hi ha a la ciutat i a la comarca – el backstage de la moda catalana- s’ha evidenciat darrerament amb la nova Fira Bstim, un certamen únic en concepció a tot l’Estat dedicat al tèxtil on els productors locals de confecció i gènere de punt i les grans marques s’han posat en contacte per atraure nous proveïdors i enfortir la indústria catalana amb matèries primeres de casa. Relocalització amb producte ‘made in Igualada’. Així, el que es mirava tímidament com un experiment s’ha convertit en una fórmula d’èxit amb xifres que han superat les expectatives dels organitzadors en nombre de visitants i estands participants.

En aquest entorn de coworking que ha tingut lloc a l’Antic Escorxador també hi ha hagut espai per a les noves promeses del disseny, peces clau per a la regeneració del sector. Així, amb el suport del Clúster de Tèxtil i Moda de Catalunya i l’Escola Superior de Disseny Felicidad Duce, la fira també ha impulsat un concurs dirigit als joves dissenyadors que ha consistit a elaborar peces de roba –creatives i comercials- fabricades per diversos productors locals amb un premi substanciós que fomenta la incorporació de les noves generacions: una beca de treball en una de les empreses participants. Un projecte que no es podia dir d’una altra manera que ‘Knitting Dreams’ (Teixint Somnis). Cert és. Es teixeixen il·lusions per als qui comencen però també es creen reptes per als qui lluiten per sobreviure en tot aquest entramat industrial fort però fràgil.

I és que hi ha molta feinada a  fer i a vegades, desfer és qüestió de tibar un fil...