El llenguatge anglosaxó cada vegada guanya més adeptes en el món de la moda. Ras i curt, abreviat millor. Less is more preguen molts eslògans que exalten el minimalisme i la veritat, en una societat sobresaturada de discursos buits i eterns, s’agraeixen les paraules justes i precises. I sinó, la imatge sempre funciona.

La fórmula DIY per referir-se a l’expressió ‘Do It Yourself’ és un clar exemple d’aquesta simplicitat. Per què escriure tot un rotllo podent-ho expressar amb una síl·laba? A casa nostra, fa anys que tenim vista i sentida aquesta paraula. De fet, és un concepte més vell que anar a peu. La tendència handmade ha ressorgit amb força del bagul de l’oblit i s’ha saltat una generació sencera passant de ser un costum de les nostres àvies a un estil de vida de molts joves que busquen en les creacions fetes a mà, un retorn a les tradicions, una satisfacció per les coses pròpies i un entreteniment calmat que els alliberi de les frenètiques rutines diàries. 

Amigues que fan mitja a les cafeteries trendy, mercats nadalencs farcits de productes artesans, únics i exclusius, guerrilles del ganxet que donen color a l’acer i al formigó urbà, trobades de patchwork, guies per fer amigurumis o cupcakes, manuals de bricolatge per a dummies... Hi ha una infinitat de manifestacions per als amants de l’artesania i molts d’ells, del hobby n’han fet una professió. Una escapatòria vàlida dins de l’actual context d’ofec econòmic.

D’aquest univers diversificat de creadors domèstics amb múltiples expressions artesanes ens quedem amb l’essència: el concepte DIY. I ja està tot dit.