Esportivament

A vegades, el potencial d’un país també el mesura el rendiment esportiu i els resultats dels seus esportistes. I en aquest sentit, és més que evident que Catalunya és una potència internacional. El 2014 ha deixat imatges històriques, com el triplet català al Mundial de Motociclisme o les medalles i els rècords de la nedadora Mireia Belmonte. Podríem desgranar esport per esport i en gairebé totes les disciplines trobaríem esportistes catalans capdavanters.

Una de les fàbriques de campions més potents és el motor. Catalunya fa olor de benzina, diuen alguns. I a casa, mirant-nos una mica més el melic, tenim un Toni Bou que viu un moment esportiu dolcíssim. Aquest any, el pierenc s’ha convertit en el pilot amb més títols mundials: 8 en modalitat indoor i 8 a l’aire lliure. Una fita que ha relegat a la posteritat resultats històrics que en el seu dia també van aconseguir Lampkin, Tarrés o Raga. Toni Bou no perd mai la gana. La simbiosi és total, entre moto i pilot. Si no hi ha lesions ni cansament, Bou perpetuarà en el temps i seguirà marcant la pauta fins que ell vulgui. Ni canvis de reglament, ni dificultats tècniques ni res. Bou té talent. I és camaleònic. Qualitats suficients per a esquivar tots aquests condicionants.

En categoria femenina, el nom propi de l’Anoia és sens dubte el de Laura Orgué. La igualadina ha completat un 2014 majúscul. Als Jocs de Sotxi, va aconseguir la desena posició en 30 km; l'or al Campionat del Món en quilòmetres vertical i sumar la tercera corona mundial consecutiva a la Copa del Món de l'especialitat. I tot plegat, a base de pencar i pencar, optimitzant les condicions físiques, reinventant-se constantment. Orgué s’ha anat construint a si mateixa i transformant-se en un model d’esportista completa i versàtil. I rendint a totes dues al màxim nivell. Amb personalitat pròpia, dominant la neu i les curses de muntanya. Orgué competeix en disciplines que massa sovint sóc poc mediàtiques i que massa vegades adquireixen només rellevància gràcies a fenòmens com el de Kilian Jornet, que ha ajudat a popularitzar aquest esport. Un esport que sense l’atenció dels mitjans perd un esquer que és bàsic, el de captar l’esponsorització, principal font d’ingressos per a la majoria d'aquests esportistes.

Que l'any que ve segueixin els èxits. Els d'ells, els nostres, els de tothom. Bon i gran 2015 esportiu.